Dolors
Benítez i el seu marit van haver d’abandonar casa seva el 2021. Va ser
enderrocada com a part del pla contra les inundacions al barri de la Salut, a
Salou, històricament castigat per les riuades. On ahir s’aixecava el seu xalet
de lloguer, avui s’acaba d’estrenar un nou passeig que cobreix la canalització
del temut barranc de Barenys. Però pocs semblen satisfets encara: a finals de
setembre un xàfec va tornar a provocar l’entrada d’aigua en algunes finques.
Des
del seu nou apartament, una planta baixa just al carrer acabat de pavimentar de
la rambla de Barenys, la Dolors va veure com l’aigua negava l’entrada del seu
immoble. “Com és possible?”, es lamentava aquest dimecres, mentre assenyalava
la marca de l’aigua encara visible a les escales. Dilluns passat, amb l’anunci
de la gota freda que va descarregar amb força a la veïna Tarragona (no tant a
Salou), amb prou feines va dormir. “La veritat, estava aterrida”, diu.
Hi
ha discrepàncies sobre què va causar aquestes últimes inundacions. Amb les
obres de canalització del barranc sense acabar aigües amunt, l’Ajuntament de
Salou considera que van ser les actuacions en marxa de l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) les que van provocar el desbordament que va negar l’Estadi
Municipal de futbol, que limita amb la llera de la riera. A més, defensen que
només es van inundar puntualment alguns pàrquings, res a veure amb el que
passava abans. Però l’ACA, que depèn de la Generalitat, creu que la capacitat
de drenatge de l’aigua de pluja a la urbanització continua sent insuficient, al
marge de si s’aconsegueix acabar amb les riuades.
Pel
que fa al nou passeig, s’inaugura aquest dissabte. L’acte estava previst per a
la setmana passada, però es va ajornar per la DANA a València. “On abans hi
havia edificacions, ara hi ha un espai públic obert i ampli”, celebren fonts
del consistori.
La
història de la Salut de Salou, amb més de 2.000 pisos i apartaments d’estiueig,
és la d’un barri que s’ha inundat en incomptables ocasions. Aixecat sobre uns
antics aiguamolls als anys 60, està encaixonat entre la platja i la
desembocadura del barranc de Barenys, que acostuma a estar sec. Quan plou,
l’aigua baixa per la llera i xoca contra la urbanització, que a més està per
sota del nivell del mar, de manera que els seus carrers es converteixen en
rius.
Només en les darreres dues dècades s’han registrat riuades el 2004, 2006, 2008, 2011, 2012, 2015, 2019… “Algunes vegades l’aigua arriba al metre i mig d’alçada, i és habitual veure com s’emporta els cotxes i entra als comerços”, assenyala Rafael Querol, president de l’Associació de Veïns, que es va crear el 1999 amb l’objectiu de cercar una solució a les inundacions.
La
batalla per acabar amb les riuades de Barenys és gairebé tan antiga com el
mateix barri de la Salut. I ha discorregut en paral·lel a edificació de nous
habitatges en zona inundable amb el vistiplau dels governs municipals (primer
el de Vila-seca, i des del 1991, després de la seva independència, el de Salou)
i de la Generalitat.
El
pla urbanístic per canalitzar el barranc ha patit diverses paralitzacions,
modificacions i revessos judicials al llarg de dècades, però finalment es van
iniciar les obres el 2022. Pel camí l’Ajuntament va voler aixecar un complex
hoteler sobre els terrenys al voltant del torrent, el sector 03, però el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va tombar amb una
sentència el 2015.
El
més cridaner de les obres que van començar el 2022 és que van requerir
l’expropiació i l’enderrocament de 29 habitatges. No és la primera vegada que
s’ha de desconstruir a Espanya per evitar riuades, s’ha arribat a traslladar
pobles sencers, a València o al Pirineu català, a causa d’inundacions. En el
cas de Salou, va ser una mica més senzill: eliminar una línia d’edificis per
eixamplar el carrer i col·locar-hi per sota quatre calaixos de formigó que
puguin canalitzar cap al mar tota l’aigua del barranc.
En
total, l’actuació és de 17 milions d’euros, que ha assumit l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA), encara que els treballs siguin cosa de l’empresa pública
Infraestructures.cat. Després d’acabar el primer tram d’obra, el de la zona
urbanitzada, ara manca el que puja aigües amunt cap al Vial de Cavet. Una
modificació de la llera natural que empalmarà amb les noves canalitzacions i
que, segons el que preveu ara, ha de ser capaç d’empassar 273 m³/s d’aigua,
cosa que correspondria a un període de retorn de 500 anys, tal com va requerir
la sentència del TSJC .
El
problema és que quan van començar les obres, el cabal màxim que assumiria era
inferior. Així que l’ACA les va haver de paralitzar sine die, en espera de
modificar el planejament urbanístic municipal i de costejar noves expropiacions
de terrenys. “A l’hora d’executar un projecte, es tenen coneixements més
detallats de les condicions físiques reals del terreny”, s’excusen des de
l’organisme.
D’aquesta manera, els veïns no saben quan tindran definitivament canalitzat el torrent. “La sensació és que s’han fet massa nyaps, ni tan sols quan això estigui acabat ens quedarem tranquils”, admet Márquez, conscient que la tragèdia de València va afectar mortalment zones inundables que eren considerades de risc baix. (Font: Pau Rodríguez, El Diario).
