El
Govern podria enfrontar-se a compensacions de fins a 50 milions d’euros si el
projecte del macrocomplex Hard Rock no es porta a terme. Així ho assenyala un
informe del gabinet jurídic de la Generalitat que analitza els riscos legals en
cas que els inversors exigeixin indemnitzacions per la paralització del pla.
El
document, elaborat durant el final de la legislatura de Pere Aragonès (ERC),
detalla que els costos per responsabilitat patrimonial podrien oscil·lar entre
37,4 i 50 milions d’euros. La possibilitat d’aquestes indemnitzacions està
condicionada per la manca d’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) o la
retirada de l’autorització per operar el casino, darrer pas administratiu
pendent. Segons l’informe, aquestes reclamacions podrien incloure compensacions
per “dany emergent” (despeses ja efectuades) i, en menor mesura, per “lucre
cessant” (beneficis no obtinguts).
L’informe
calcula que les despeses relacionades amb el dany emergent podrien assolir els
21 milions d’euros, derivades d’inversions fetes amb vista a l’explotació del
casino. Així mateix, identifica un possible cost addicional entre 8 i 18
milions per lucre cessant, encara que el considera menys probable. A més,
estima que els costos judicials associats podrien oscil·lar entre 7,8 i 10,4
milions d’euros.
Hard
Rock va obtenir el 2018 una llicència després de presentar un aval de 10
milions d’euros i dipositar 2,5 milions més en concepte de reserva de sòl.
Segons l’informe, encara que Hard Rock no ha adquirit els terrenys, sí que hi
ha destinat recursos significatius al projecte, cosa que podria justificar una eventual
compensació.
L’actual
president de la Generalitat, Salvador Illa, que anteriorment va donar suport al
projecte, ha de fer front ara a pressions dels seus socis parlamentaris, els
Comuns i ERC, tots dos oposats al macrocomplex. Aquesta situació obliga el
Govern a adoptar una posició ambigua: complir els compromisos polítics sense
obrir la porta a possibles litigis amb els inversors.
El doble joc del PSC
Al
desembre, el Govern va aprovar un increment dels impostos al joc en casinos del
10% al 55%, cosa que podria fer inviable el projecte en l’àmbit fiscal. Illa va
explicar personalment el canvi als inversors assegurant que no podia fer
excepcions fiscals. Paral·lelament, l’Executiu manté que la continuïtat del
projecte depèn dels mateixos inversors.
El
desenvolupament del macrocomplex depèn de l’aprovació del PDU, actualment sota
revisió del Departament de Territori. Aquest pla ha de corregir aspectes
assenyalats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el 2020 va
rebutjar una proposta inicial per incloure terrenys a zones de risc químic.
Mentrestant, la negociació sobre els terrenys continua. Criteria Caixa,
propietària d’aquests, hauria augmentat el preu de venda a 128 milions d’euros,
després d’un acord previ que els valorava en 120 milions.
Segons
l’informe jurídic, la Generalitat no assumiria responsabilitats a la
compravenda, ja que el procés no requereix la intermediació de l’Institut
Català del Sòl, que inicialment es va plantejar com a intermediari.
El que importava era fer Illa president
El macrocasino ha estat un punt de conflicte als darrers governs catalans. Durant el mandat de Pere Aragonès, la manca de consens amb els Comuns sobre aquest projecte va impedir l’aprovació dels pressupostos i va desencadenar eleccions anticipades. Ara, sota el lideratge d’Illa, aquest es va comprometre a anul·lar els beneficis fiscals en matèria de joc a Hard Rock a canvi que els Comuns i ERC el fessin president de la Generalitat, deixant-ho tot penjat. (Font: El País).
