Les
afartades són un fenomen força comú durant Nadal. Sigui per l’ambient
exageradament festiu d’aquestes dates, per la pressió social de compartir àpats
amb una família que potser no veus mai, perquè a tot arreu t’ofereixen aliments
aparentment suculents (però altament calòrics) que acabem comprant (i
endrapant), pels horaris desordenats que alteren els nostres patrons
d’alimentació, o per la raó que sigui, doncs això, que ens hem posat com a
foques i ara urgeix treure’s aquests quilos de més.
Sort
dels gimnasos, que aquests dies guanyen clients. Sort de l’exercici físic
perquè cal recuperar la forma perduda i tornar a menjar de manera
equilibrada. I beure menys cervesa (i alcohol en general), que això també
omple.
Són, aquests, bons propòsits del nou any que acaba de començar, igual que recuperar la verdureta tan saludable que hem deixat de costat. Malauradament, aquests desitjos duraran poc, perquè la temptació del bar és gran. Amb la qual cosa, ens oblidarem d’aquelles promeses en les quals tampoc no creiem gaire i la cintura cada cop es veurà més comprimida pel cinturó.
A veure, potser tampoc cal exhibir un físic atlètic. Ser tan estricte. L’aprimament
sempre demana temps i requereix paciència, no és bo ser tan exigent. De fet, els extrems mai no han estat
bons. Rendir-se abans d’hora? Bé, si és a canvi d’algun ultraprocessat, potser
per un dia no passa res. A més, aviat serà la festa major d’hivern de Salou;
fato i mam una altra vegada, encara podem esperar una mica a perdre aquells quilos de més, no hi ha pressa per
començar el règim. Tot arribarà.
A la foto de dalt, a l’esquerra, una mostra dels excessos nadalencs; a la dreta, una altra mostra, però de com n’és de grossa la panxa de l’arbre.
