El Magazine de La Vanguardia ha publicat un reportatge sobre l’artista i coreògrafa Carolina Figueras. Als 64 anys, personifica la resistència creativa i la lluita contra l’edatisme en el món de l’espectacle. Malgrat les dues pròtesis de maluc, manté el ritme diari d’una veritable professional: disciplines d’escenari, assajos continuats i la voluntat de continuar ensenyant i creant.
Amb una trajectòria internacional —va dirigir grans espectacles en ressorts turcs i va capitanejar ballets amb equips multiculturals—, la seva energia desafia el relat de l’envelliment com a pèrdua o retirada.
El reportatge destaca les dificultats que afronten les dones grans en el sector artístic, on l’experiència i la trajectòria sovint queden ignorades en favor del talent jove. La Carolina explica que la discriminació per edat s’agreuja per raó de gènere: mentre que molts companys masculins continuen treballant sense obstacles, ella troba més portes tancades.
La seva carrera, marcada per la passió, ha requerit sacrificis sentimentals i laborals, especialment a l’hora de compaginar oportunitats laborals a l’estranger amb la vida personal.
Tot i el reconeixement aconseguit fora d’Espanya, la tornada al país es va convertir en una lluita per la visibilitat i la dignitat professional. El reportatge subratlla la importància del suport familiar (el seu marit és clau com a pilar emocional) i deixa patent que la vocació artística no té data de caducitat: “No estic acabada. El meu art encara és la meva manera de viure”.
Carolina continua ensenyant, escrivint i ballant, reivindicant que envellir no és desaparèixer, sinó expandir la veu i continuar propulsant el canvi cultural sobre el valor femení i la creativitat en totes les etapes de la vida. El reportatge sencer el podeu llegit aquí.
