La festa major d’hivern sembla ja llunyana, però quins records aquells, quins dies tan intensos, tan festius i viscuts amb passió! El pas del temps no n’ha esborrat l’empremta, ans al contrari: quan aquests records van acompanyats d’alguna fotografia o d’un vídeo, la sensació es multiplica i la vivència es torna gairebé present. Les imatges tenen aquest poder: mantenen viu allò que, sense elles, potser ja s’hauria difuminat.
El vídeo correspon a la nit del ball de colles, sota l’envelat. Una d’aquelles nits màgiques que expliquen per si soles què vol dir gaudir de la gresca més nostrada. Alegria desbordant, eufòria col·lectiva, complicitat compartida i ganes de celebrar sense mesura. El soroll, les rialles, la música i el moviment constant creen una atmosfera que costa de descriure amb paraules.
L’escena recorda gairebé una nit de l’Eurocopa, amb la mateixa intensitat i entusiasme desfermat. Només hi ha un petit detall que canvia: en lloc d’aixecar un pal o una bandera, el que es brandava amb orgull era un got. Però l’esperit era el mateix: celebrar, compartir i sentir-se part d’alguna cosa col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, això és viure la festa major. I cal viure-la de debò, que l’alcaldia no dura sempre!
