Dilluns passat, 10 de novembre, cinquanta anys més tard de l’últim trajecte, familiars d’antics treballadors del carrilet que unia Reus i Salou es van retrobar per compartir records i vivències d’aquest enyorat tramvia. Va ser el final d’un mitjà de transport molt popular que va estar en funcionament des de l’any 1887 fins al 1975.
“El carrilet era una manera de viure i un mitjà de transport que esdevingué una icona de Reus”, expressa Àlvar Valls, fill d’un antic treballador del trenet. Per la seva banda, la Montserrat Vilà, que també és filla d’un treballador, manifesta que “per nosaltres, va ser una època molt maca”. “El meu pare em va transmetre l’estima que tenia pel carrilet”, afegeix.
Cap al port i les platges
La línia, d’uns 8 quilòmetres, va ser creada i explotada per la Companyia Reusenca de Tramvies amb un objectiu principal: donar sortida a les mercaderies a través del port de Salou.
Però, amb el pas dels anys, el servei es va ampliar i va començar a transportar passatgers, que el feien servir per desplaçar-se per la ciutat i, sobretot, per arribar a les zones de platja.
L’any 1970, la companyia d’autobusos La Hispània va adquirir la majoria de les accions del carrilet i, cinc anys més tard, el 1975, el tren va desaparèixer, en benefici del servei d’autobús i l’auge de l’ús del vehicle privat. Segons apunta Vilà, “el carrilet mai anava buit, però, els autobusos van sobreposar-se al tren, perquè interessava més”.
Amb gairebé un segle d’activitat, el carrilet va marcar una època que, els qui la van viure, encara recorden amb emoció i nostàlgia. (Font: Canal Reus TV).
