En un esclat d’heroïcitat sense precedents digne de pel·lícula de sèrie B, s’ha informat de l’èpic desallotjament d’unes modestes llars de vespa asiàtica (la temuda Vespa velutina... o potser la Vespa involuntària-turista?) a la zona de l'antiga estació de trens de Cambrils. Una gesta que, per si sola, ja mereix una placa commemorativa.
Però sembla que la Diplomàcia Intermunicipal de l’Himenòpter ha fracassat amb la mateixa espectacularitat que un castell de sorra sota la marea. Simultàniament, a l’esmentada victòria, algunes vespes supervivents de l’holocaust antivelutina van aconseguir la proesa d’infiltració al nucli urbà de Cambrils, ni més ni menys que al carrer Pere III.
Donada la seva nova presència a Salou, aquesta nova escissió territorial fa que ens preguntem: Aquestes valentes avançades aèries formen part d’un nou i coordinat Pla d’Invasió Conjunta de la Costa Daurada? Estem, sens dubte, destinats a “entendre’ns”, com diu la dita popular, perquè “quan les vespes del teu veí vegis rondar…” (ja saps).
El que seria realment el gir de guió més inesperat, és que ambdós municipis aconsegueixin posar-se d’acord per a erradicar aquesta plaga voladora més ràpidament del que han estat capaços de fer-ho amb el llarguíssim, i ja gairebé tradicional espectacle del top manta. Però, sincerament, qui som nosaltres per a somiar amb tanta eficiència de bons veïns?
Nota al marge: respecte a l’àmbit local, i tot que no em declaro políticament activa, cal dir que, pel que conec a Jordi Barbera, és una persona amb intenció de fer coses bones en un Cambrils que sembla tenir l’administració aturada més que el govern de Trump a l’hora de prendre una decisió.
Finalment, sobre la infraestructura: és d'agrair que aquelles rajoles trencades i enganxades amb cinta adhesiva a l’avinguda Vidal i Barraquer s’estiguin reparant. No obstant això, les voreres del nucli urbà de Cambrils continuen oferint metres i metres de rajoles més ballarines que les del videoclip Billy Jean de Michael Jackson.
Atenció, veïns! No prengueu mal en aquest moonwalk urbà espontani, que ningú no es farà responsable del vostre esquinç.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
