La trucada va entrar cap a les set de la tarda. A l’altra banda del telèfon hi havia una agent del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra. Hi havia un avís urgent: una persona coneguda del servei (un home de 79 anys amb una discapacitat reconeguda del 76%) tornava a estar en perill. “Vaig rebre una trucada directa del grup”, explica el sergent responsable del torn operatiu de la comissaria de Salou.
“Ens avisaven que hi havia amenaces i coaccions dins d’un domicili. Era un cas que ja coneixíem. Paco Tomàs ja figurava com a víctima del nostre grup, amb antecedents per un conflicte familiar previ”. Paco va denunciar la seva filla i el seu gendre per haver estat residint a casa seva contra la seva voluntat.
El sergent recorda que va anar al lloc conscient que es tractava d’una situació delicada: “Sabíem que era un cas complex. Però fins aquell dia no havíem intervingut en un delicte flagrant”, assenyala.
“Un comportament agressiu”
L’escena amb què es van trobar va ser tensa: “En arribar em vaig trobar amb el gendre al replà”, relata el sergent, que també va parlar amb veïns per tenir totes les versions sobre el cas. “És una persona amb un perfil marcat: agressiu i amb una actitud desafiadora. Parlava malament de Paco, l’insultava, i deia «el puto vell aquest»... Era impossible raonar”.
Mentre tractaven de calmar la situació, els agents van detectar una cosa encara més greu: “Va començar a dir «el mataré», «li fotré dos trets», «compraré una pistola». No ho va negar en cap moment. Allò no era un conflicte qualsevol, era un delicte d’amenaces i coaccions. I això no es pot deixar passar”.
Davant el risc, van decidir detenir-lo: “Vaig demanar una segona patrulla perquè veia que podia posar-se violent. Ho estava verbalment i ho vam poder aturar. No va oferir resistència física, però va ser tens”. Després de la detenció, els Mossos van acompanyar Paco i la seva neboda Lorena a interposar una denúncia i a demanar una ordre d’allunyament. El jutjat la va acceptar durant un període de sis mesos. El sergent recorda l’habitatge de Paco com un espai degradat, símbol d’una convivència trencada: “Quan vam pujar al pis, hi havia munts de roba, una olor forta, brutícia acumulada... Em va fer molta pena”, descriu.
“La situació era insalubre”
Els agents van comprovar que Paco tot just sortia d’una petita habitació del fons del passadís i que vivia pràcticament reclòs: “Em vaig adonar que aquest home tenia por fins i tot d’entrar al menjador”, explica. “Em deia que preferia quedar-se a la terrassa perquè no se sentia segur a dins. Feia la seva vida al balcó, sempre allà, com si la resta de la casa fos territori hostil”.
Al llarg de la investigació, els Mossos van constatar també un progressiu deteriorament emocional i físic: “Hi havia maltractaments psicològics. Ho veies en la seva forma de parlar, en com evitava certs temes, en la por constant…”. Els informes coincideixen a descriure Paco com una persona vulnerable, que depèn d’ajuda externa per a la seva higiene i mobilitat.
“Ara viu més tranquil”
La situació ha canviat recentment. El seu gendre i la seva filla ja no hi viuen. Van marxar fa uns dies i, des d’aleshores, Paco està més tranquil, segons l’agent: “Sempre el veiem al balcó. Encara li costa dormir i continua afectat, però ja no hi ha aquest clima de violència”. “Menjo una mica més i tinc menys problemes per dormir des que se’n van anar”, reconeix ell.
Els seus advocats subratllen que el procediment penal segueix en fase d’instrucció. Un jutjat d’instrucció investiga el gendre de Paco per presumptes delictes de maltractament i amenaces. En l’àmbit civil, la sentència que ordenava el desallotjament del pis encara està pendent de resolució en apel·lació.
A més, els Mossos han presentat recentment una nova denúncia contra el gendre després de la difusió d’un vídeo en xarxes socials en què insultava els agents i els serveis socials. D’altra banda, a través del Grup d’Atenció a la Víctima, es manté el contacte per garantir que Paco no quedi desprotegit. Argumenten que és vital acompanyar-lo en la seva recuperació emocional perquè la por encara és present. (Font: Diari de Tarragona).
