Divendres passat, un veí va alertar la Policia Local del risc evident que suposava un senyal de trànsit amb mirall que estava inclinada a causa dels cops de vent. El perill era doble: tant per als vianants com per als vehicles que circulaven pel carrer del Nord. La resposta va ser que una patrulla ja ho miraria.
No ha estat fins aquest matí que el senyal ha estat col·locat correctament. I no pas perquè s’hagin pres seriosament l’avís ciutadà, sinó perquè el senyal va acabar caient ahir a la nit, per sort, sense conseqüències personals ni materials.
Fet consumat
El cas il·lustra de manera preocupant una manera de fer massa habitual: no actuar davant del risc, sinó davant del fet consumat.
Què hauria passat si el senyal hagués caigut en un altre moment, en plena circulació, sobre un vehicle o sobre un vianant?
Quan els veïns alerten d’un perill, no estan exagerant ni molestant: estan exercint una funció cívica que hauria de ser escoltada i atesa amb diligència. Ignorar aquests avisos fins que el problema es resol sol —o cau sol— és jugar a la ruleta russa amb la seguretat pública.
