L’extinent coronel Antonio Tejero va morir ahir als 93 anys. La defunció es va produir el mateix dia en què el Govern de Pedro Sánchez desclassificava 153 documents de l’intent de cop d'estat que va protagonitzar el 1981 i que fins ara romanien sota secret.
Tejero, nascut el 30 d’abril de 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), era el 1981, durant el 23-F, tinent coronel de la Guàrdia Civil. Va ingressar a la Benemèrita el 1951, d’on va ser expulsat després de protagonitzar l’aixecament. Per això, va ser condemnat per rebel·lió militar a 30 anys de presó, tot i que finalment només va complir la meitat de la pena i va sortir en llibertat el 1996.
“¡Todos al suelo!”
El cop que va protagonitzar Tejero, al crit de “¡Quieto todo el mundo!”, va interrompre el debat d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo que tenia lloc al Congrés dels Diputats després de la dimissió d’Adolfo Suárez. Els 350 diputats van romandre retinguts durant 17 hores a la cambra baixa per diversos uniformats armats. Van entrar-hi juntament amb el tinent coronel 250 guàrdies civils, ordenant als presents que es tiressin a terra. Es va cridar “¡Al suelo!” i es van disparar diversos trets al sostre. Tots els diputats es van ajupir excepte tres: Adolfo Suárez, el seu vicepresident, el militar Manuel Gutiérrez Mellado, i el líder del Partit Comunista d’Espanya, Santiago Carrillo, que va romandre assegut al seu escó.
Aquell cop, del qual just avui han començat a transcendir un munt de detalls, comptava amb el suport d’alguns sectors de l’estament militar i tenia entre els organitzadors també l’aleshores segon cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Alfonso Armada, i el capità general Jaime Milans del Bosch, que va decretar l’estat d’excepció a València i va treure els tancs a patrullar pels carrers.
Com era d’esperar, la mort de Tejero ha comportat un profund sentiment de dol a Salou, ciutat amb la qual mantenia estrets lligams doctrinaris.
