L’humorista Edu Soto va pronunciar dijous passat el pregó de la Festa Major d’Hivern de Salou. Reproduïm tot seguit el monòleg amb el qual va captivar el públic i que ens ha estat facilitat per l’agència Tururut Viola News.
Bona
nit, Salou.
Bona
nit…
si
encara no heu marxat a Benidorm.
Perquè
aquí…
o
ets resident…
o
estàs de pas.
I
a vegades ni tu mateix saps en quin grup ets.
Jo
no visc a Salou.
En
tot cas, sobrevisc.
Que
ja és mèrit.
Perquè
viure a Salou és com viure dins d’una estació de trens… però
sense trens.
Sempre
amb gent arrossegant maletes.
Sempre.
A
les 3 del matí.
A
les 6.
A
les 9.
Tu
dormint, si et deixen els borratxos.
És
la banda sonora del municipi.
El
turisme mode invasió.
A
l’estiu hi ha gairebé tants estrangers…
com
forats als carrers.
A
Salou no tenim estacions.
Tenim
temporada alta.
Temporada
molt alta.
Temporada
“mare meva”, quanta gent!
I
temporada “ja n’hi ha prou de guiris, no?”
I
a l’hivern?
A
l’hivern tot és tancat.
“Desestacionalització”,
li diu ara l’alcalde
i
tornem a trobar-nos.
“Ah,
tu vivies aquí!”
Parlem
de política.
A
Salou, cada any hi ha grans projectes.
Sempre.
Cada
any.
La
biblioteca que mai es fa.
La
selva del jardí botànic.
Obres
mal fetes.
Viatges
amunt i avall.
I
promeses.
Amb
foto.
Amb molta
foto.
Aquí
no es governa.
Aquí
es posa en escena.
Tot
és: “Acció!, foto, nota de premsa, més fotos…”.
I
ja està.
Obren
una paperera?
Foto.
Pinten
una ratlla?
Foto.
Canvien
un semàfor?
Foto.
Tot
és “Salou aposta per…”.
“Salou
lidera…”.
“Salou
consolida…”.
A
Salou l’alcalde ho fa tot.
Menys
habitatge social.
Això
no.
Aquí
els apartaments són turístics.
Per a la gresca.
No
per viure-hi.
I
aparcar?
Aparcar
és un joc d’escape room però en blau.
Si
agafes el cotxe…
prepara
la cartera.
Sort
que a Salou hi ha molt d’ambient.
Crits.
Música.
Sirenes
de policia.
Comiats
de solter.
After
improvisat.
Tu
expliques fora:
“Jo
visc a Salou.”
I
et diuen:
“Que
bé, vacances tot l’any!”
No.
Jo
visc on tu vens de festa.
A
vomitar.
No
és el mateix.
Però
turisme és riquesa, diuen.
Els
sous, no.
Un
cafè: tres euros.
Un
pis: de 900 cap amunt.
Un
sou: 1.200 a l’estiu i Càritas a l’hivern.
Matemàtiques
creatives.
Abans
érem poble.
Ara
som producte.
No
diem:
“Anem
al centre”.
Diem:
“Anem a la zona explotada”.
Tenim
més botigues de records que records.
Més
sangria que sang.
Més
happy hour que hores felices.
Perquè
Salou no és perfecte.
Per
molt que s’ho pensi el d’Almeria.
Això
sí, visca el sentiment de pertinença.
De
pertànyer a un municipi desmanegat.
Visca Salou!
