La impossibilitat de construir la torre de dotze plantes prevista al nou Eix Cívic al costat de la Torre Vella no és només una qüestió urbanística. És, sobretot, un senyal d’alarma sobre el rumb que està prenent el model de ciutat impulsat des de l’Ajuntament de Salou.
El Govern central ha estat clar: la normativa vigent impedeix aixecar edificis d’aquesta altura a menys de 500 metres de la platja pel seu impacte visual i territorial. Una regulació coneguda, consolidada i fàcilment consultable. Per això sorprèn —i preocupa— que el consistori hagi impulsat un projecte d’aquestes característiques sense tenir en compte aquest marc legal.
No es tracta d’un simple error tècnic. És un símptoma d’una manera de governar basada més en l’anunci grandiloqüent que en la planificació rigorosa. Es presenta un projecte espectacular, es ven com a símbol de modernitat i tarannà social, i després es descobreix que no és viable. Mentrestant, es genera confusió, expectatives irreals i una sensació d’improvisació permanent.
Construir cap amunt
Més inquietant encara és el missatge que s’amaga darrere d’aquesta proposta: la voluntat de continuar creixent cap amunt quan ja no es pot créixer cap als costats. Convertir Salou en una ciutat de torres no és sinònim de progrés. Al contrari, amenaça de diluir-ne la identitat, saturar-ne els serveis i degradar-ne el paisatge urbà.
La comparació amb Benidorm no és gratuïta. Allà, el model vertical va respondre a una lògica turística concreta, en un context històric i territorial molt diferent. Pretendre replicar-lo a Salou, sense un debat profund i sense consens social, és una aposta arriscada que pot hipotecar el futur del municipi potser per sempre.
Salou necessita més qualitat urbana, no més formigó. Més espais públics, no més ombres polítiques. Més planificació sostenible, no més projectes inflats que xoquen amb la realitat normativa.
Oportunitat única
La Torre Vella, símbol històric del municipi, mereix un entorn respectuós i coherent, no convertir-se en el teló de fons d’un experiment urbanístic fallit. L’Eix Cívic hauria de ser una oportunitat per cosir la ciutat, millorar la mobilitat i guanyar espais per a la ciutadania, no per alimentar somnis de grandesa vertical.
Aquest episodi hauria de servir de lliçó. Governar una ciutat turística madura exigeix rigor, coneixement tècnic i visió a llarg termini. No n’hi ha prou amb voler deixar empremta. Cal saber on es trepitja.
Perquè Salou no necessita assemblar-se a ningú. I encara menys a costa de perdre’s a si mateixa.
