A Catalunya hi ha actualment 105.543 apartaments amb llicència turística. Les comarques que n’acumulen més es concentren a la Costa Brava, on l’Alt Empordà i el Baix Empordà superen conjuntament els 17.000 pisos turístics, per davant del Barcelonès, que en té registrats 11.700.
Malgrat el pes d’aquestes xifres, Salou destaca com la segona ciutat de Catalunya amb més allotjaments turístics, amb un total de 7.174 pisos, només per darrere de Barcelona (10.645) i molt per sobre de Cambrils (3.812) i Vila-seca (1.458).
La majoria dels municipis encara estan lluny de complir la normativa que limita el nombre d’habitatges d’ús turístic en funció de la població: un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. El nou topall legal entrarà plenament en vigor l’any 2028.
A més de Salou, la situació és especialment complexa a la Costa Brava, on hi ha municipis que actualment dupliquen, tripliquen i fins i tot multipliquen per sis el nombre d’apartaments turístics que els permetria la normativa vigent.
Què diu la normativa?
El decret llei 3/2023, aprovat l’any 2023, estableix un nou criteri per regular les llicències que permeten convertir un habitatge en turístic. La regulació fixa que en cap cas es poden atorgar més de 10 llicències d’habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.
A més, els municipis afectats no poden concedir noves llicències si prèviament el planejament urbanístic general no ha previst expressament la compatibilitat entre domicilis habituals i d’ús turístic. Tant en l’atorgament de noves llicències com en les seves pròrrogues, els ajuntaments han de garantir el compliment d’aquest topall.
En aquest context, l’Ajuntament de Salou ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig al decret, argumentant que una limitació tan genèrica no té en compte la realitat d’un municipi eminentment turístic, on molts apartaments es troben en zones no aptes per a residència permanent durant tot l’any.
Què passa amb els pisos que ja tenen llicència?
La normativa permet que els apartaments turístics que ja disposen de llicència puguin continuar exercint l’activitat durant cinc anys des de l’aprovació del decret, és a dir, fins al 2028, amb la possibilitat de pròrroga fins als deu anys, el 2033.
Durant aquest període, ajuntaments i propietaris han d’adaptar-se al nou marc legal. Un cop superat el termini, els propietaris hauran de renovar la llicència urbanística, que només es podrà concedir en aquells municipis que s’hagin adaptat prèviament a la normativa.
El sector critica la “retallada de llicències”
El sector turístic considera que el decret “està mal ideat”, ja que, segons denuncien, “només té en compte el nombre d’habitants d’un municipi i no la seva tipologia”. A més, reclamen l’elaboració prèvia d’un cens real d’apartaments turístics actius.
“Primer cal saber quins apartaments estan liquidant la taxa turística. Quan la Generalitat tingui clar qui exerceix realment l’activitat, llavors sabrem exactament quina és la dimensió del problema”, assenyalen fonts del sector. (Font: TV3).
