Més enllà del fàstic que ens pugui produir tot allò relacionat amb aquest tema, potser el que a mi personalment em provoca és sorpresa. M’explico. Sorpresa davant la sorpresa que provoca.
Imagineu una cacera de reis i potentats de fa 400, 500 o 1.000 anys. Després d’un dur dia sobre la muntura perseguint preses, els senyors es reuneixen al voltant d’una taula ben assortida i ben parada. Imagineu que, després del vaivé del vi, als senyors els ve de gust una mica de carn viva, fresca. És llavors quan entren les noies de la comarca a satisfer els desitjos del poder.
Pensar que els segles han mitigat les ànsies dels homes poderosos és viure en mons de fantasia. Aquesta és la realitat de l’ésser humà quan no hi ha frens al poder. El poder només és important si es pot exercir. I s’exerceix. I es continua exercint.
El món es constitueix per allò que Theodore Kaczynski, més conegut com l’Unabomber, qualificava de “grups autopropagadors”. Kaczynski, en el seu darrer llibre Anti-Tech Revolution, How and Why (Revolució antitecnològica, com i per què), defineix aquests grups com a entitats de poder que de vegades s’alien, d’altres vegades s’enfronten i que, a poc a poc, en un procés darwinià, van eliminant els febles mentre es fan més forts. És, bàsicament, una lògica del poder.
Hi ha un llibre, publicat ja fa uns quants anys, en dos volums, de Whitney Webb, que es diu One Nation Under Blackmail (Una nació xantatjada), que fa un seguiment d’un d’aquests “grups autopropagadors”, en el qual s’explica tota l’evolució de la col·lusió entre poders financers, serveis d’intel·ligència, màfia i estat, concretament als Estats Units, però no només. Hi apareixen figures com els germans Dulles, tòtems de la CIA, Sam Giancana i les seves connexions amb els Kennedy. Sam Giancana era el cap de la màfia a Chicago. Es parla del frau en l’elecció de Kennedy, de les maniobres tèrboles del seu pare. Al llibre hi apareix la figura de Roy Cohn, un personatge que a Espanya no diu res, però que als Estats Units tothom coneix per la seva trajectòria a la Comissió d’Activitats Antiamericanes, més coneguda pel senador McCarthy. També s’hi explica la seva relació amb el criptogai J. Edgar Hoover, director de l’FBI durant seixanta anys. Mítiques eren les seves festes amb transvestisme i homosexualitat. Una cosa que ara, la veritat, no importa a ningú, però que aleshores era un gran problema. Aquest personatge, Roy Cohn, va ser un dels mentors de Donald Trump abans de morir de sida.
La qüestió a la qual volia arribar és que tot el focus mediàtic se centra en les perversions sexuals d’aquests magnats i es passen per alt les veritables implicacions d’aquest assumpte: una xarxa densament teixida d’interessos entre crim organitzat, economia, serveis d’intel·ligència i parts de l’estat. Això dona una imatge clara de la realitat del que alguns idiotes pomposos anomenen DEMOCRÀCIA. Sí, en majúscules. La democràcia fa molts anys que ha estat segrestada. Només hi creuen els babaus i els beates, i aquells que creuen que l’ésser humà és un ens separat de la natura i del seu entorn, i aliè als seus esdevenirs. Aquesta fal·làcia bàsica contamina qualsevol capacitat d’anàlisi rigorosa de la realitat i dels mecanismes que regeixen les relacions entre els éssers vius, siguin de la naturalesa que siguin. D’aquí ve la sorpresa generalitzada davant els actes dels infames que manegen les polítiques mundials. Jo considero que conec la naturalesa humana, per la qual cosa a mi no em sorprenen. Em produeixen ira i fàstic, però no sorpresa.
Seria tasca nostra destruir tot aquest entramat de grups de poder. No per alliberar la democràcia del seu jou, sinó per restaurar l’ordre natural de l’ésser humà: la seva connexió amb la terra, la seva mirada cap a la volta celeste, el seu desig d’anar més enllà, la seva entrega al grup, la seva necessitat de perpetuar-se a través del temps. La seva necessitat de ser profundament humà.
Una col·laboració d’Hispania Posterior.
