Si alguna cosa ha posat en evidència el cas Berrio és que el primer secretari del PSC de Salou i primer tinent d’alcalde, Yeray Moreno, ha lligat el seu futur polític a l’alcalde, Pere Granados, també secretari general de FUPS. La seva decisió de demanar la dimissió de la regidora socialista Cristina Berrio per la falsificació del seu currículum —en línia amb el que exigia Granados— no només ha generat polèmica, sinó que ha obert una esquerda dins del mateix partit.
La Federació del PSC al Camp de Tarragona no ha dubtat a qualificar aquesta actuació de deslleial i precipitada. Els socialistes del territori consideren que la reacció de Moreno no s’ajusta a una estratègia coherent, especialment perquè hi ha altres casos similars dins de l’equip de govern que no han rebut el mateix tractament. Aquesta asimetria alimenta la percepció que la dimissió de Berrio s’ha utilitzat com a gest per donar per tancada la crisi —un “ja hem complert”— mentre la resta d’implicats mantenen intactes les seves responsabilitats i ja han deixat clar que no pensen renunciar al càrrec.
Primera enganxada
El toc d’atenció del PSC tarragoní és, a més, la primera crítica pública a Pere Granados des que socialistes i FUPS governen en coalició a Salou sota la fórmula Sumem per Salou-PSC. Un fet rellevant que apunta a un deteriorament progressiu de les relacions entre sectors dels socis de govern.
Les tensions s’han intensificat arran de les informacions que apunten a la voluntat de Granados d’imposar a la futura llista electoral el regidor Marc Montagut i la seva parella, Mar Giné, vinculats a Ara Pacte Local, la plataforma municipalista del PDECat (el vot trànsfuga de Montgut va ser el que va donar l’alcaldia a Granados el 2009).
Traïcio
Aquest moviment és vist per una part creixent de la militància socialista com una traïció i una mostra de la pèrdua de rumb del partit a escala local. No és un malestar nou: la dimissió de l’anterior secretari d’organització del PSC de Salou, Manel Mera, i la seva substitució per Miren Eskarne (que rima amb arribisme i continuisme), ja va evidenciar discrepàncies internes importants.
En aquest context, la figura de Yeray Moreno queda cada vegada més qüestionada. Diverses veus dins del partit critiquen el que consideren un excés de subordinació a Granados, interpretat com un intercanvi polític amb la mirada posada en assegurar una posició destacada a la pròxima candidatura. El cas Berrio, lluny de tancar-se, segueix ben viu.
