La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida per Joan Sardiña al casal de les Dones, va servir per recuperar una fotografia de la Festa de la Vellesa de l’any 1945. La imatge, del fons Esteve Tomàs, mostra un dinar d’homenatge celebrat al restaurant Ca l’Agustí, on es reconeixia la trajectòria vital i l’edat avançada de la gent gran del municipi.
La fotografia il·lustra una llarga taula plena de veïns i veïnes, majoritàriament persones grans, en un ambient solemne però comunitari. Aquest tipus de celebracions, molt arrelades a la tradició catalana, tenien com a objectiu homenatjar la gent gran i reforçar els vincles socials en una època marcada per les dificultats de la postguerra.
L’origen d’aquestes festes es remunta a principis del segle XX, amb iniciatives que ja es documentaven cap al 1915. Amb l’arribada de la Generalitat republicana el 1931, els avis es van convertir en un dels col·lectius prioritaris de les polítiques socials, consolidant aquest tipus d’homenatges com a pràctica habitual en molts municipis.
Reconeixement públic
Les celebracions de la Festa de la Vellesa sovint incloïen desfilades i actes públics en què els més joves acompanyaven avis i padrins, simbolitzant la continuïtat entre generacions i el reconeixement a tota una vida de treball.
Entre els que apareixen a la foto hi ha, al fons de la sala, mossèn Josep Llauradó Piñol, figura rellevant de l’època. Llauradó va iniciar la seva trajectòria eclesiàstica amb la primera missa el 1917 al Santuari de Misericòrdia de Reus, i posteriorment va exercir com a capellà major de l’Armada, destinat a San Fernando (Cadis), al vaixell escola Juan Sebastián Elcano, així com a preceptor de Don Juan de Borbón i capellà castrense de l’Exèrcit de l’Aire.
La recuperació d’aquesta fotografia permet aprofundir en la memòria col·lectiva de Salou i reivindicar unes tradicions que, més enllà del seu valor festiu, reflecteixen el reconeixement social cap a les generacions que van contribuir a construir el municipi.
