L’Ajuntament va tenir la possibilitat de comprar de manera preferent un habitatge protegit situat a l’avinguda del Doctor Eduard Punset. Era una oportunitat per ampliar el parc públic d’habitatge i ajudar joves, famílies o persones amb dificultats.
Però va decidir no fer-ho. Ni tan sols hi va haver una resposta oficial clara de les àrees implicades abans de deixar passar l’oportunitat.
Això sí: mentre renuncien a un habitatge protegit, el govern municipal continua aprovant despeses per a taxis i desplaçaments institucionals; plaques, pins i obsequis protocol·laris; banderes i material institucional; hostaleria i restauració; plantes, flors i detalls de protocol; viatges, fires, congressos i actes de representació.
Milers d’euros en autobombo
Només aquestes despeses d’imatge, representació i protocol ja sumen desenes de milers d’euros l’any. A més, el mateix pressupost d’òrgans de govern per al 2025 puja a 2,22 milions d’euros.
La pregunta és senzilla: de debò Salou no es podia permetre un habitatge protegit? O simplement el govern municipal prefereix gastar abans en propaganda, protocol i representació que en habitatge per a la gent? (Font: USAP).
