L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha reiterat el seu rebuig al decret de la Generalitat que regula els habitatges d’ús turístic amb l’argument que no es pot tractar igual Barcelona que Salou, atès que “la problemàtica de l’accés a l’habitatge és diferent”. (Font: Ajuntament de Salou).
I és cert. És diferent. Però diferent no vol dir que el problema sigui menor. De fet, aquí la realitat pot ser fins i tot més dura perquè, mentre que a Barcelona la situació és ben coneguda (preus disparats, alta demanda estructural, pressió inversora), a Salou ha desaparegut del mercat immobiliari el lloguer anual. Fins al punt que per trobar un pis de lloguer per viure-hi tot l’any és una tasca titànica, gairebé impossible, amb uns preus que expulsen la població resident cap a altres municipis.
Massificació turística
La culpa de tot això és evident: la massificació del turisme. Una part molt significativa del parc d’habitatges es destina a usos vacacionals o estacionals, reduint al mínim l’oferta de tot l’any.
El debat de fons no hauria de ser si Salou és o no comparable a Barcelona, sinó si el nostre model turístic és compatible amb garantir el dret a l’habitatge de qui hi viu tot l’any. I aquí és on l’Ajuntament falla.
