Emilia Saiz Devesa va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, una activitat impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones. L’acte va permetre recuperar les històries de dones que, amb la seva vida quotidiana, la seva feina i la seva implicació en la vida del municipi, han contribuït a construir la memòria col·lectiva de Salou.
L’Emilia va néixer a Salou el 20 de juliol de 1917, en el si d’una família vinculada al món de la pesca i als serveis públics. Era filla d’Antònia, procedent d’una família pescadora de Benidorm, i de Román, de professió carrabiner. El matrimoni va tenir, a més de l’Emilia, cinc fills més: l’Andreu, l’Alfredo, l’Enric, la Gregòria i la Lluïsa.
De jove, l’Emilia ja participava activament en la vida quotidiana del poble. Quan arribava el tren a Salou, recollia el correu i s’encarregava de repartir-lo entre els seus destinataris. El senyor Ciriac Bonet, agraït per la seva tasca, sempre li donava una bona propina.
També va voler formar-se professionalment i va obtenir una diplomatura de Corte y Confección en una acadèmia de Tarragona, uns coneixements que posteriorment li serien molt útils.
L’any 1942, amb 25 anys, es va casar amb Quimet Aragonés Forés, fuster de professió i veí de Salou. Junts van posar en marxa diversos negocis i activitats que formarien part de la vida comercial i social del Salou de l’època.
A més de treballar en la fusteria, el matrimoni va iniciar el negoci d’un colmado, que van batejar amb el nom de Salauris, situat al carrer Barcelona, número 4. El local es trobava entre el forn de Jaume Gesalí i la fonda Bertomeu. Anys més tard, aquell forn es convertiria en la pastisseria Ramon, de la família Pascual-Poy, procedent de Reus.
Posteriorment, el colmado va ser traspassat a Sisco Curto, que treballava de fuster amb Quimet Aragonés. El nou propietari va transformar el negoci en el Bar El Cid.
Però l’activitat de l’Emilia no es limitava al comerç. La seva vida va estar estretament vinculada també als primers anys del cinema a Salou.
El cinema arriba a Salou
L’any 1953 es va començar a projectar cinema en un magatzem del carrer València on, durant l’hivern, es guardaven les casetes de bany i els tendals de la platja. L’Emilia hi tenia un paper fonamental: cuidava els seus tres fills (la Josefina, la Montserrat i el Quim), atenia el colmado, s’encarregava de la taquilla del cinema, confeccionava tendals per a la platja i portava la casa.
Era, en definitiva, una dona que combinava la família amb una intensa activitat laboral i empresarial, en una època en què moltes d’aquestes tasques quedaven invisibilitzades.
El 4 de juliol de 1956 es va inaugurar la pista d’estiu, un nou espai d’oci on es projectaven pel·lícules i, els diumenges a la tarda, s’hi organitzaven balls amb orquestres en directe. La primera pel·lícula projectada va ser Un destino a la luna. El recinte disposava també d’un bar per als espectadors.
L’activitat cinematogràfica de l’Emilia no es va limitar a Salou. L’any 1958, el matrimoni va arrendar el Cine Español de Cambrils per incorporar-lo al circuit de projeccions relacionat amb Salou.
L’Emilia era l’encarregada de fer funcionar el cinema i assumia bona part de les tasques necessàries perquè les sessions poguessin tirar endavant.
Amb el pas dels anys, però, el negoci cinematogràfic va començar a patir diverses crisis. El Cine Español acabaria transformant-se en la discoteca Maryland, mentre que la proliferació de discoteques i els canvis en les formes d’oci acabarien fent desaparèixer també aquelles iniciatives relacionades amb el cinema.
Emilia Saiz Devesa va morir el 3 de desembre de 2009, als 92 anys. La seva vida va quedar estretament vinculada a la història quotidiana del Salou del segle XX i, especialment, als primers passos del cinema i de l’activitat comercial i turística del municipi.
