L’Ajuntament de Salou ha presentat el municipi com una destinació esportiva de primer ordre i assegura que disposa d’una xarxa de més de 2.000 quilòmetres de carreteres per practicar el cicloturisme.
Una xifra que, tenint en compte que Salou té només 15,13 quilòmetres quadrats de superfície, converteix el municipi en una autèntica potència mundial del ciclisme o en un territori molt més gran del que ens havien explicat. Vaja, que sense adonar-nos-en ens hem annexionat Vila-seca i tot el Camp de Tarragona d’una tacada i d’un dia per l’altre.
Per fer-nos una idea de la magnitud de la xifra, 2.000 quilòmetres són aproximadament els que separen Salou de Berlín. També permetrien arribar fins a Varsòvia, Budapest o endinsar-se gairebé fins a Grècia.
De fet, si fem números, a Salou li corresponen més de 132 quilòmetres de carreteres per cada quilòmetre quadrat de superfície. Una densitat viària extraordinària que, si fos literal, obligaria els enginyers a explicar-nos com han aconseguit encabir tanta carretera en tan poc terme municipal.
Perquè siguem sincers: a Salou no hi cap turista capaç de recórrer 2.000 quilòmetres en bicicleta durant les vacances. Ni que vingui amb ganes de fer esport. Aquesta fita sembla més aviat a l’abast dels riders de Glovo, que no paren de donar voltes pel municipi matí, tarda i nit.
La pregunta és inevitable: on caben els 2.000 quilòmetres si només tenim 15,13 quilòmetres quadrats d’extensió? Potser sota terra, gràcies a una xarxa de carrils bici subterrània. O en el trajecte que separa l’hotel del bar, convertit en circuit urbà.
Una darrera possibilitat és que aquests 2.000 quilòmetres només existeixin en una dimensió paral·lela a la de les nostres autoritats municipals, sempre partidàries de la grandesa i d’anar més enllà, fent pròpies infraestructures que no són seves, tal com s’ha vist amb el futbol o el golf.
