dimarts, 17 de novembre del 2026

L’Ajuntament inadmet la petició d’investigar dos grups de Facebook

 


L’Ajuntament de Salou ha inadmès la petició presentada per l’Associació Hispano Argentina de Catalunya perquè el govern municipal investigués les denúncies sobre una presumpta censura ideològica, manipulació i difusió de missatges d’odi en els grups de Facebook Millorem Salou i Salou Costa Dorada. La resolució considera que aquestes qüestions queden fora de les competències municipals i que, si escau, s’han de dirimir davant la jurisdicció ordinària.

La decisió es va adoptar mitjançant el decret signat el 14 d’octubre i notificat a l’entitat l’endemà. La petició havia estat formulada pel president de l’associació, Damián Eduardo Umbert Llamas, que també havia sol·licitat que s’investigués una possible vulneració del codi ètic i de conducta per part del regidor de Vox Paul Daniel Axinte.

En els escrits presentats al consistori, l’entitat denunciava que el grup Millorem Salou, amb 24.500 membres, funciona com un espai de propaganda política i aplica una censura selectiva a les publicacions d’associacions i entitats. També assenyalava el perfil Salou Costa Dorada, amb 12.000 seguidors, i afirmava que simulava una aparença institucional per difondre o avalar missatges que qualificava d’intolerants i d’odi.

L’associació implicava igualment al regidor de Vox, Paul Daniel Axinte, per incitació a l’odi i reclamava que el comitè d’ètica i bon govern analitzés la seva conducta. També demanava que els serveis jurídics municipals valoressin si els fets podien vulnerar la normativa de transparència i el codi ètic de la corporació.

El consistori argumenta que els ajuntaments no tenen competències per intervenir en els continguts digitals ni en les xarxes socials. Per aquest motiu, considera que l’Alcaldia no pot ordenar el cessament de manifestacions emparades pel dret a la llibertat d’expressió.

El decret també assenyala que no consta cap element probatori, ni tan sols indiciari, que permeti atribuir l’autoria material de les publicacions denunciades a un membre de la corporació. Afegeix que, si es considera procedent identificar la persona titular d’un perfil a les xarxes socials, aquesta identificació s’hauria d’obtenir per via judicial.

La resolució va més enllà i apunta que, fins i tot en el cas que les manifestacions haguessin estat publicades per un regidor, aquesta actuació quedaria circumscrita a la seva esfera personal si no s’han utilitzat canals o mitjans de titularitat municipal. 

També recorda que els membres de la corporació no estan jeràrquicament subordinats a l’Alcaldia i que el batlle no té potestat disciplinària sobre la seva conducta privada.

Pel que fa als possibles delictes d’odi o a les denúncies per censura, el document indica que són qüestions que corresponen a la jurisdicció ordinària.

L’Ajuntament acorda inadmetre la petició a l’empara de la Llei orgànica 4/2001, reguladora del dret de petició, i del Decret 21/2003, que estableix el procediment per fer efectiu aquest dret davant les administracions públiques catalanes.

La resolució no entra a determinar si les acusacions formulades per l’associació són certes ni resol sobre la responsabilitat del regidor assenyalat. Es limita a concloure que la corporació municipal no té competències per investigar els fets en els termes plantejats.