La millor comèdia de l’any

L’Acadèmia Salouenca del Cinema (sí, hi ha molts cinemes a Salou) ha escollit la millor pel·lícula de l’any. Es tracta de la comèdia titulada La alcaldía que cohabito, una adaptació de l’obra quasi homònima de Pedro Almodóvar. La cinta narra com de cremat pot arribar a estar algú quan espera el seu torn per ser alcalde, mentre el seu company, un prestigiós cirurgià del poti-poti que ha canviat el bisturí per les tisores, retalla com li sembla. La crítica ha dit d’aquesta pel·lícula: “Una vegada més es demostra com el ridícul es converteix en quelcom sublim” (La Villa, que, per cert, es diu igual que un regidor); “Una notable idiotesa, amb interpretacions tan grotesques com la pel·lícula mateixa” (No-do Costa Daurada); “Els russos ho hurien fet millor, tenen Putin” (Salou Setmana); “Un exercici de talent, de vot consumat, que suma i suma fins que es guanya” (Listín Diario, de la República Dominicana).

Granados acomiada el 2011

Fidel a la tradició, l’alcalde de Salou es va adreçar ahir a la nit als salouencs per felicitar-los l’any nou i desitjar-los que per Reis es comprin un bon cinturó. O una vaca, però ben magra. Pels temps que s’acosten. En el seu discurs televisat, Pere Granados va voler deixar palès que no només acomiada funcionaris, sinó que també és capaç d’acomiadar l’any. I tot el que es presenti. Per això va anunciar que mantindrà la seva política d’ajustos. “Si d’alguna cosa puc presumir ―va dir―, és d’haver estat fidel al meu programa electoral. Com que no em vaig comprometre a res, ara faig el que em rota. Igual que el Rajoy. I ja ho veieu: les fàbriques de tisores treballen a preu fet, gràcies a mi tenen sobreproducció, s’estan forrant. Perquè després diguin que no sabem fer front a la crisi”. “Una de les prioritats d’aquest govern ―va afegir― és infondre ànim i fortalesa a vosaltres, els ciutadans, davant els grans reptes que se us presentaran: pujada de l’IBI i de la taxa d’escombraries un 8,5%, i de l’aigua, un 6%”. “Ah, que me n’oblidava... aquest 2012, tot i els mals auguris que alguns vaticinen, no serà tan dolent: tindreu una gran sorpresa amb la revisió del cadastre. Segur que llavors us recordareu de mi. I del que tinc al darrere. Que Déu us agafi confessats”. Bon any a tots!

El nucli antic pren vida

Avui, després d’un incomprensible i vergonyós estat d’abandonament (tal com podeu veure aquí), per fi s’ha arranjat la jardineria del nucli antic de Salou. Alguns diran que aquesta millora es podien haver fet abans, per donar color a les festes de Nadal i afavorir les vendes de les botigues, però la decisió municipal ha tornat a ser encertada, ja que d’haver-los plantat abans, els ciclàmens haurien hagut de ser negres, en sintonia amb la música fúnebre que hi sonava. I és clar, tampoc era qüestió de fer encara més lúgubre la nostra ja trista existència, no?

Salou tampoc no canvia

La Vanguardia va publicar ahir un suplement amb les principals notícies que han marcat l’any a les comarques de Tarragona. I de les 45 que se n’han escollit només dues són estrictament de Salou (n’hi ha altres, com de Port Aventura i sobre la Costa Daurada, però que tenen entitat pròpia). D’aquestes dues notícies rellevants seleccionades sobre Salou, una, del mes d'abril, és sobre la Saloufest, que teniu dalt. L’altra, del mes d'octubre, és sobre el barranc de Barenys. Les dues segueixen el mateix patró: ofereixen una imatge pobre de Salou perquè res o molt poca cosa s’ha fet per millorar-ne la situació. Ja veurem com va l’any que ve.

Xoriços a la vista?

El passat 17 de desembre, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ens va felicitar el Nadal des de la Masia Catalana. L’ajuntament va informar d’aquest fet mitjançant una nota de premsa que anava acompanyada d’una fotografia (la de sota). Quan vaig veure la notícia em va estranyar que la imatge fos des del darrere. Ara entenc per què. (Gràcies, Xavi.)

El coneixeu?

Aquest anunci a tota pàgina va aparèixer publicat ahir a El Periódico. Us en recordeu, d’aquesta cara? (La solució la teniu aquí.)

Encara riuen ara!

Ahir al matí, amb motiu de la festivitat dels Sants Innocents, vaig voler mantenir la tradició periodística (que malauradament s’està perdent) de publicar una innocentada. Per això em vaig inventar que l’ajuntament crearà un nou impost que gravaria exclusivament els banyistes, els quals es veurien obligats a pagar per anar a la platja, contribuint així a sanejar les eixutes arques municipals. Doncs aquest matí, quan he anat a l’ajuntament a ocupar el meu nou lloc de treball, a alcaldia s’han posat a riure. Quina befa! Ja m’estranyava a mi que aquest matí no em vingués a buscar el cotxe oficial. Es veu que no els va agradar la meva brometa i, és clar, tal faràs, tal trobaràs. Ja me les pagaran, ja...

Tanco la barraca

Avui he de donar-vos una mala notícia. O bona, segons es miri: tanco el Carrer del Mar. Resulta que poc després de dinar he rebut una trucada en què m’oferien una feina molt important, que m’impedirà seguir en contacte amb vosaltres, els meus fidels i estimats lectors. Veureu, m’han proposat que sigui el nou cap de premsa d’una prestigiosa institució pública, el nom de la qual m’han demanat que guardi en secret. I és clar, entre el sou (de colló de mico), el cotxe oficial (abans no m’agradaven, però ara tenen el seu sentit), un secretari a la meva disposició (segurament acabarà sent secretària), un contracte garantit durant els propers tres anys (prorrogables, si tot va bé, quatre anys més) i sobretot la possibilitat de contribuir a “que la nostra ciutat tingui uns nivells de progrés, qualitat de vida i benestar capaços de bastir un Salou per a tots i més just” (us sona el discurs?), m’han decidit a acceptar una oferta que, com veieu, era irrebutjable. La conversa ha anat més o menys així:

Ring... 

―Digui? 

―Jordi? 

―Sí, qui és... 

―Sóc Peret. 

―Home, Peret, quant de temps sense parlar amb tu. Com va per Cambrils? Encara fas de pagès? 

―Em sembla que t’equivoques de Peret... 

―Ui, perdó, excel·lència, ara l’he conegut. Sóc tot orelles per vostè... digui’m? 

―Jordi, vull que treballis amb mi. 

―Commor? 

―Sí, ja sé que t’estranya. I a mi també, però necessito algú que s’ocupi com cal del gabinet de premsa, que darrerament només copia notícies. 

―Però i el Ramonet, què dirà? 

―Ja fa massa anys que hi està apalancat. Si convé serà el teu secretari. Et necessito. 

―Sí, però... i el Mario? 

―No et preocupis, aquí qui mana sóc jo. A més, ningú no li fa cas perquè no compleix res del que promet. 

―I tindré despatx propi? 

―I també cotxe oficial, perquè no hagis de caminar. 

―Sí, però els empleats de la casa s’emprenyaran. Ja saps com els tens, de rebotats, i fitxar-me a mi en plena campanya de retallades i acomiadaments... 

―Ells t’aprecien i sabran comprendre el sacrifici que faig pel bé de la institució. I per Salou. Sobretot pel bé de Salou.

―Ah, si és així... 

Total, que hem quedat per demà al matí, per signar el contracte i començar a treballar. I és clar, no és ètic discrepar de qui serà el meu nou cap i em pagarà una morterada. Per cert, el Peret ha tingut el detall de dir-me que em regalarà una camisa nova. Què collonut que arriba a ser aquest home. Quin gran cor que té!

Salou farà pagar per anar a la platja

L’ajuntament de Salou té previst celebrar avui, 28 de desembre, un ple extraordinari en què s’aprovarà la implantació d’un impost per als banyistes. En altres paraules: que per anar a la platja s’haurà de pagar. La nova taxa permetrà dotar de liquiditat financera a les malmeses arques municipals, les quals es troben tan exhaustes que no hi ha diners ni per pagar la llum. En el que representa una sàvia i encertada decisió, l’ajuntament ha decidit adjudicar el servei de recaptació al Cobrador del Frac, ja que d’aquesta manera s’assegura donar feina a tots els empleats de la firma i així no hagin d’empaitar al regidor de Gestió Econòmica, reclamant-li el pagament dels 3,3 milions d’euros que, segons el PSC, es deuen en factures impagades. Fonts municipals han assenyalat que el nou impost no s’aplicarà als joves que vénen a la Saloufest. “Prou publicitat ens fan perquè, a sobre, els cobrem pel seus serveis. Tan desagraïts no som”, han assenyalat.

Mor Josep Malapeira

Josep Malapeira, el darrer alcalde franquista i després de la transició, va morir ahir als 93 anys. Els funerals s’han celebrat aquesta tarda a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, on era molt conegut i estimat. Malapeira va ser un dels precursors del turisme a Salou, obrint-hi la primera oficina d’administració de finques. Aquest vídeo i aquest altre, de la Biblioteca de Vila-seca, expliquen aspectes de la vida de l’exalcalde. El Diari de Tarragona es fa ressò de la luctuosa notícia però diu que Malapeira va ser alcalde de Salou i Vila-seca entre 1973 i 1979. Home, que jo sàpiga el municipi de llavors es deia Vila-seca i Salou. Si comencem a escriure la història a l’inrevés al final resultarà que va ser Vila-seca la que es va segregar de Salou.

Els Pastorets arriben a Salou

La companyia de teatre El Guirigall de Salou vol fer una adaptació local de Els Pastorets, la popular peça teatral tan típica d’aquestes dates. El grup va prendre la decisió després de l’últim ple municipal, el del pressupost, en el qual govern i oposició se les van tenir una vegada més. La tradicional obra escenifica la lluita entre el bé i el mal, és a dir, entre àngels i dimonis, a partir de diàlegs de pastors (cambrers, en el cas de Salou). El Guirigall assegura tenir ja en nòmina a dos dels principals protagonistes de l’obra.

Trista paradoxa

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de la regidora de Participació Ciutadana, María José Rodríguez, van visitar el nou centre de Càritas, situat a l’avinguda de la Ciutat de Reus, per tal de transmetre les felicitacions nadalenques a l’entitat en nom de la corporació i lliurar un donatiu, import del qual correspon al recaptat durant la paella popular celebrada el 30 d’octubre amb motiu de la Festa de la Segregació. Trista paradoxa aquesta: que calgui recórrer a un banquet per donar de menjar als qui passen gana. Si són tan solidaris, per què no hi destinaven també la paga extra?

Un barri (i un Diari) sorprenent

Sota el títol El barri antic de Salou s’il·lumina a tot color, el Diari de Tarragona publica en la doble edició d’ahir i d’avui que “els nous fanals del barri antic no deixen de sorprendre”. I tot això gràcies al fet que “l’ajuntament de Salou ha apostat per una il·luminació transgressora i gens comuna”. Jo, el que trobo sorprenent, transgressor i gens comú és l’estat d’abandonament que presenta aquesta zona de Salou, quan encara no fa un any que la van rehabilitar. Bé, suposo que tanta lloança no hauria de sorprendre en un mitjà de comunicació que s’estima més destacar la bellesa del nucli antic i fer apologia de l’equip de govern que fer-se ressò, com seria la seva obligació professional, de les queixes de l’oposició sobre un pressupost municipal que ha aixecat tanta polseguera.

Bon Nadal (oposició)

Si ja heu vist la felicitació de Nadal de l’equip de govern, aquesta és la de l’oposició. Dalt, del més gran al més petit (per no dir d’esquerra a dreta i ferir sensibilitats), Manel Macho-Quevedo (UTpS), Pablo Otal (RDS), Salvador Pellicé (UMdC) i Toni Brull (PSC). Bon Nadal!

Bon Nadal (govern)

Les difícils relacions entre govern i oposició de l’ajuntament de Salou han arribat a l’extrem que cada bàndol ha fet la seva felicitació de Nadal per separat. La de dalt és la de Pere Granados (CiU o FUPS, vés a saber) i Mario García (PP). Bon Nadal!

Missatge nadalenc de Pere Granados

En la seva tradicional al·locució televisiva nadalenca, l’alcalde de Salou es va adreçar ahir a la nit a tots els salouencs per desitjar-los bones festes i consolar-los dels principals problemes que els ciutadans hem hagut de patir durant aquest llarg, llarguíssim any, especialment a partir del mes de maig. “El meu govern sempre ha actuat amb rigor, serietat i exemplaritat, només cal que li ho pregunteu als funcionaris”, va emfatitzar. L’alcalde també es va dirigir als regidors de l’oposició. “No sé perquè em posen a parir, si mai no els he fet cas. En res. Per a mi, són com un zero a l’esquerra, com si no existissin”, va dir. En el seu discurs, Pere Granados va reconèixer sentir-se “molt amoïnat” per la precària situació de les arques municipals. “És veritat que no hi ha ni per pipes, però els deutes són de l’època socialista; jo en la precampanya no em vaig gastar ni un ral”. Malgrat aquesta difícil situació financera, Granados va encoratjar els salouencs dient-los que se sentia esperançat de cara a l’any vinent. “Gràcies al turisme rus, al turisme esportiu, als balls de saló i a la Saloufest, aviat podrem tornar a lligar gossos amb llonganisses”. El màxim mandatari municipal va aprofitar el seu parlament per desvincular-se totalment de les greus acusacions de frau electoral de què ha estat objecte. I ho va desmentir categòricament: “No parlo dominicà ni tinc cap parent que sigui dominic. L’únic religiós que veig és el mossèn per la festa major”. “Afortunadament ―va afegir―, la justícia és igual per a tots, vivim en un estat de dret i no hi ha dret al que m’estan fent”. L’anècdota de la retransmissió va arribar al final, quan Granados va tancar el seu missatge nadalenc amb un “Viva Salou!”, al que va seguir un “Arriba España!” com sortit d’ultratomba. Bon Nadal a tots!

Malparit

Malparit: mala persona; dit d’una persona de mala índole. A un veí li han foradat aquesta nit dues de les quatre rodes del vehicle, que havia aparcat al carrer Pont dels Estanyets. Un altre veí ha tingut més sort i només li han tallat una roda. El que no entenc és que el diccionari consideri persona al malparit que ha fet una salvatjada com aquesta.

El conte de la lletera

El PSC ha acusat l’alcalde de Salou, Pere Granados, de voler-nos engalipar amb el pressupost municipal del 2012, fent constar com a ingressos partides encara no segures de cobrament. La finalitat d’aquestes trampes comptables és, segons els socialistes, intentar maquillar els números i evitar que es conegui la difícil situació financera que travessa el consistori, que no té diners per pagar factures. Segons el portaveu del grup municipal socialista, Zacarías Henar, “el deute generat per l’ajuntament de Salou durant els darrers tres exercicis s’ha fet insostenible, i com el romanent líquid de tresoreria ja l’any 2010 va ser pràcticament inexistent, el govern municipal no ha tingut més remei que reconèixer aquest greu endeutament sobre el qual, els darrers tres anys, l’interventor municipal ja havia avisat i els grups polítics de l’oposició havíem denunciat de forma reiterada”. És a dir, que no hi ha diners per pagar.

Tot enlaire

“La gravetat de la situació es complica ―continua el portaveu del PSC― pel fet que l’equip de govern, en comptes de fer uns pressupostos restrictius de contenció de la despesa, com fan totes les administracions realistes i serioses, pretén eixugar l’enorme deute contret a partir de la il·lusió de que durant l’any que bé hi haurà un ingrés patrimonial extraordinari de 2,5 milions d’euros en concepte de cànon sobre una finca municipal per l’explotació d’una gran superfície comercial, quan encara el més calent és a l’aigüera, doncs no hi ha cap coneixement del projecte de negoci, ni es coneix cap empresa solvent implicada plenament i disposada a invertir, ni hi ha cap plec de condicions a oferta pública i, ni tant sols, es té garantit el vistiplau de la Generalitat sobre una superfície comercial en dita finca”.

Un brindis al sol

I conclou: “Estem, un cop més, davant d’un brindis al sol d’un govern poc seriós que fia el seu destí, i el de tots els salouencs i salouenques, a un projecte amb més riscos que el conte de la lletera”. Davant de tot això, un no pot evitar preguntar-se: què passaria en el supòsit que no s’instal·lés aquesta superfície comercial? I també: es pot saber qui és el potentat disposat a pagar 2,5 milions d’euros de cop, o és que aquesta quantitat és fruit d’una nova trampa comptable del govern de Granados?

Granados no paga la llum

L’ajuntament de Salou deu 1.146.303 euros del rebut de la llum, 520.000 de la Seguretat Social dels treballadors d'aquest any i 166.000 del darrer ral·li Costa Daurada. Així ho assegura el PSC de Salou després d’haver analitzat el pressupost per al 2012 que dijous passat va ser aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra de l’oposició. Segons el portaveu del grup municipal socialista, Zacarías Henar, “aquests pressupostos han destapat un forat de 3,3 milions de factures per pagar, per falta de tresoreria, corresponents especialment a l’any 2011”. Henar afegeix que “el forat és conseqüència de la mala gestió dels governs presidits per l’alcalde Granados, malgrat que sistemàticament ell ho nega adduint que és per la mala gestió del govern anterior a la moció de censura amb la qual va aconseguir l’alcaldia”. “La realitat, sempre tossuda, posa de manifest que el romanent líquid de tresoreria de l’any 2008, darrer exercici gestionat per la coalició PSC, CIU i RDS, va ser de 4,2 milions d’euros, la qual cosa fa que el seu argument [Granados diu que es un deute heredat de l’etapa socialista] sigui impossible de sostenir”. A veure, jo entenc l’empipament del portaveu socialista, però el deute de més d’un milió d’euros en el subministrament elèctric el trobo lògic. Que no diuen que a Granados li agrada l’opacitat, la manca de transparència i, en definitiva, l’obscurantisme? (Continuarà.)

Predicant en el desert

L’ajuntament de Salou ha difós avui una nota de premsa sobre el boicot que els funcionaris li van fer dimarts passat a l’alcalde, amb motiu de la felicitació nadalenca. Segons la nota, Pere Granados ha lamentat que “precisament per haver adoptat decisions coherents, responsables i solidaries per part del govern, davant la situació difícil que passen molts ciutadans i famílies de Salou, els representants sindicals hagin fet una invitació a no assistir en aquesta trobada anual”. Anem a veure, les mesures d’austeritat aplicades pel govern de CiU i PP res no tenen de “coherents, responsables i solidàries”, com proclama l’alcalde. Perquè la seva incoherència i irresponsabilitat ja han quedat prou acreditades amb l’amiguisme, caça de bruixes i puteig generalitzat del personal, tal com ja van denunciar els funcionaris. Com tampoc no en són, de solidàries, ja que els regidors del govern no han estat capaços ni de renunciar a la paga de Nadal com a exemple d’estalvi, mentre que altres administracions sí que ho han fet. Què esperava Granados? Que després d’escatimar-los un miserable lot de Nadal els funcionaris li cantessin l’al·leluia? Per cert, els regidors de l’oposició van assistir al discurs de Granados. Però per respecte institucional. I pel mateix respecte, però pels funcionaris, van deixar plantat l’alcalde a l’hora del cava. Un alcalde que cada vegada està més sol.

Això fa tuf...

L’ajuntament de Salou va aprovar ahir el pressupost per al 2012, el qual, segons l’alcalde, Pere Granados, “sanejarà definitivament la hisenda municipal”. Però que no ens van dir l’abril passat, just abans de les municipals, que hi havia un milió de superàvit? Què ha passat, doncs? Què han fet dels quartos? Ai mare, quin merder que hi deu haver...

L’oposició s’uneix contra Granados

TAC 12 s’ha fet ressò del malestar que hi ha entre els grups de l’oposició de l’ajuntament de Salou. Segons la televisió pública de les comarques de Tarragona, PSC, UMdC, ​​UTpS i RDS han creat un front unitari contra la manera de fer l’equip de govern. Denuncien que no se’ls té en compte en grans temes de ciutat que necessitarien consens, com la solució a la zona del barranc de Barenys o que se’ls ha deixat de costat en un tema tan important com és l’elaboració del pressupost per a l’any vinent. Segons va manifestar el portaveu del PSC, Zacarías Henar, el mal funcionament del govern municipal és el resultat de l’opacitat, incompetència i improvisació amb què actuen. “Opacitat, que vol dir falta de transparència en la gestió; incompetència, que vol dir incapacitat per fer funcionar la maquinària administrativa d’una manera eficaç; improvisació, que vol dir manca de projecte per a la ciutat, per tant, manca de capacitat per resoldre els grans temes pendents”. En una roda de premsa celebrada ahir, l’oposició va denunciar també que en les comissions informatives “no es discuteix res, sinó que tot ve imposat per l’equip de govern”. I van acusar CiU i PP de no pagar factures que hi ha pendents i de no haver resolt encara l’històric problema del barranc de Barenys. Així mateix, van qualificar el pressupost de “virtual” i van criticar que s’hagi augmentat un 14% respecte a l’any passat tot i la crisi. 

Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va replicar dient que les factures pendents, “el pagament de les quals es contempla en el pressupost de 2012, són l’herència socialista”. “En els dos anys de govern dels que ara es queixen”, va dir Granados referint-se als anys 2007-2009 en què Antoni Banyeres va ser alcalde, “el capítol de personal va créixer quatre milions. Aquesta és l’herència que ens han deixat, entre altres”. Uf, quin mal rotllo que hi ha a Salou...

El pressupost fantasma

L’equip de govern va fer valer ahir la seva majoria a l’ajuntament de Salou per aprovar el pressupost municipal del 2012, que tots els partits de l’oposició van rebutjar, per considerar-lo “virtual i absurd”, segons publica avui el Diari Més Tarragona. Segons els portaveus de PSC, Zacarías Henar; UMdC, Salvador Pellicé; RDS, Pablo Otal, i UTpS, Manel Macho-Quevedo, l’equip de govern de CiU i PP hi posa, al pressupost, ingressos de partides inexistents, com ara tres milions en impostos que hauria de pagar una gran superfície comercial, si s’instal·la a Salou, tal com assegura l’equip de govern, tot i que hi ha res definitiu. Segons el regidor Pablo Otal, “el problema del pressupost són els ingressos”, ja que l’únic que és segur són les pujades del 8,5% de l’impost de béns immobles i de les escombraries, “que garanteixen el 60% dels ingressos”. Les altres previsions d’entrada “són fictícies”, va dir. Zacarías Henar tampoc no es va mossegar la llengua a l’hora de definir la gestió del govern en els sis primers mesos de mandat: “Opacitat, incompetència i improvisació”. Per als portaveus de l’oposició, el més preocupant de tot és que l’ajuntament tingui 3,3 milions “com a mínim” de factures pendents de pagar per falta de diners. I que per fer quadrar els números “s’han inventat un joc de mans”. Aquesta trampa comptable consisteix a fer constar com a ingressos els tres milions que pagaria la gran superfície comercial per establir-se però que encara no ha pagat ni hi ha constància que vagi a pagar. Una quadratura del cercle tan atípica aquesta que, tal com va dir Manel Macho-Quevedo, “ni l’interventor ho té clar”. 

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Per la seva banda, Salvador Pellicé va dubtar de la viabilitat del macroprojecte, ja que “per poder implantar la gran superfície, la Generalitat ha de reconèixer abans Salou com a municipi de més de 50.000 habitants”, xifra exigida pel govern català perquè es puguin instal·lar aquesta mena de negocis, quan a Salou hi ha 26.000. De manera que aquests 2,5 milions d’ingressos previstos per l’equip de govern es troben en la corda fluixa. El pressupost aprovat ahir per l’equip de govern puja 45 milions i, segons l’alcalde, Pere Granados, “sanejarà definitivament la hisenda municipal, donat que absorbeix i liquida tot el deute acumulat d’exercicis anteriors per un import al voltant de tres milions”. Bé, ja ho veurem, si no ens trobem davant d’una nova fantasmada...

Els funcionaris planten l’alcalde

Els funcionaris de l’ajuntament de Salou van boicotejar ahir el parlament i la copa de cava amb que l’alcalde, Pere Granados, pretenia felicitar-los el Nadal. L’acte, que com a resultat d’aquesta plantada va quedar molt deslluït, va comptar només amb la presència d’unes 50 persones, entre regidors i llepaculs. La protesta va ser la resposta a la decisió de l’equip de govern de CiU i PP de suprimir la cistella de Nadal per als treballadors municipals com a mesura anticrisi i de contenció de la despesa, ja que així s’estalvien 30.000 euros, segons que va dir el regidor de Serveis Interns, Mario García. “Si el que volen és estalviar, doncs molt bé, que estalviïn també amb el cava. A més, si hem perdut una tradició, també en podem perdre una altra”, van coincidir a assenyalar diversos funcionaris, que es van queixar d’haver sabut que els treien el lot a través de la premsa, no perquè Supermario els ho hagués dit. Per cert, l’ajuntament regalava cada any 600 cistelles de Nadal. Si els treballadors municipals són 400, on anaven a parar les altres?

L’ajuntament torna a plagiar

Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida

Diumenge passat es va disputar la vuitena edició de Mitja Marató de Salou. La cursa, que va aplegar un miler d’atletes, va ser guanyada per Jaume Leiva, el gran favorit juntament amb Mohamed Ben Hmbarka, a qui va superar en l’esprint final. Doncs bé, el gabinet de premsa de l’ajuntament de Salou va difondre ahir una nota de premsa sobre la competició amb declaracions del regidor d’Esports, Felip Ortiz. Fins aquí tot seria normal si no fos perquè aquesta nota és la reproducció literal d’una notícia que el dia abans havia publicat www.atletisme.com (a l’esquerra de la imatge). Amb l’agreujant que els de l’ajuntament no només van copiar la notícia sense citar-ne la font, sinó que fins i tot en van tergiversar l’original, atribuint-li al regidor d’Esports, Felip Ortiz, unes declaracions que no havia dit, perquè formaven part del cos de la notícia plagiada. No és la primera vegada que el gabinet de premsa fa gala de la seva poca professionalitat piratejant una notícia. Però que a sobre un regidor permeti que li facin seves unes paraules que no ha pronunciat i que, a més, han estat afusellades, això ja és perquè li caigui la cara de vergonya. Tret que sigui un ceballot, és clar.

Els nord-coreans anul·len reserves

Desenes de milers de turistes nord-coreans que volien passar el Nadal a Salou després de veure a la televisió l’Spanish Open i quedar-se embadalits per l’encant de la capital de la Costa Daurada, han anul·lat en bloc les seves reserves hoteleres en conèixer que s’ha canviat la música del nucli antic. “Volíem que aquestes dates fossin també un temps de recés espiritual després de la mort del nostre estimat, Kim Jong Il, el líder que ens va guiar i que ho va sacrificar tot per la reunificació del país i pel seu poble, però un cop hem sabut que s’havia suprimit la marxa fúnebre del fil musical la raó de ser del nostre viatge, sobretot en aquests moments de dol tan profund, perd tot sentit”, ha afirmat un portaveu de l’operador turístic Hi-ha Ka-ka-ho. Bé, doncs una altra vegada serà. Sort del russos, però.

La dona de Montagut, un altre cop

La contractació de Mar Giné (la dona del nostre tinent d’alcalde d’Urbanisme, el convergent Marc Montagut) com a coordinadora de l’ajuntament de Calafell està fent parlar. I no per bé, ja que el seu mal caràcter, segons que diuen, fa que sovint saltin espurnes amb els funcionaris. Fins al punt que ja hi ha qui no la pot veure. Segons publica avui el Bloc dels Socialistes de Calafell sota el títol Salou Connetion! (II), Mar Giné va accedir a la funció pública gràcies a una pràctica tan estesa en la política com és l’amiguisme. L’historial de la que va ser cap de serveis jurídics de l’ajuntament de Salou després de la moció de censura propiciada el 2009 pel seu marit, és el següent: 

1. El 19 de maig de 1999 és nomenada pel llavors director general d’Administració Local funcionària interina per ocupar la secretaria-intervenció de l’ajuntament de la Riera de Gaià. 
2. El 4 de setembre de 2006, l’ajuntament de la Riera de Gaià convoca un concurs per cobrir una plaça de funcionària especialista en urbanisme. Les bases de la convocatòria van ser redactades per la secretària-interventora del consistori, és a dir, per ella mateixa. 
3. Les proves exigides per superar la selecció incloïen un examen de català (que no calia passar-lo si es tenia nivell C), presentar una treball sobre urbanisme (20 punts); una valoració de mèrits (16,70 punts), i una entrevista personal (5 punts i sospita de favoritisme). No hi havia cap temari que estudiar, tot i que al mateix ajuntament, per cobrir una plaça d’administratiu, funcionari de carrera també, segons les bases publicades el 31 d’octubre del 2006, es demanava als aspirants estudiar 40 temes.
4. El resultat final: la plaça va ser adjudicada a Mar Giné, que d’aquesta forma es va convertir en funcionària de carrera de l’ajuntament de la Riera de Gaià, de grup A i complement de destinació 20, com a tècnica especialista en urbanisme. 

Gairebé dos anys després, un cop consumada la moció de censura que va donar l’alcaldia a Pere Granados, l’ajuntament de Salou premiava el vot trànsfuga de Marc Montagut fitxant Mar Giné com a cap del gabinet jurídic i un sou de 75.000 euros bruts anuals. I aquí, al nostre ajuntament, s’hi va estar any i mig, fins que després de les passades eleccions municipals el PP en va exigir l’acomiadament per estalviar, si bé la falta de sintonia dels nous socis de Granados amb la dona de Montagut en va ser el detonant. “I on la posem, ara?”, deuria ser la pregunta que es van fer els de Convergència. Fins que Quim Nin, el delegat del Govern a Tarragona, li va trobar un bon forat a l’ajuntament de Calafell, on ara cobra 68.000 euros bruts anuals. En conclusió, que no hi ha res com tenir bons padrins.

Es busca matemàtic

L’ajuntament de Salou té previst aprovar demà en ple extraordinari el pressupost municipal per al 2012. Unes xifres que l’equip de govern no va facilitar fins ahir a l’oposició, que tindrà dos dies per estudiar-les. Davant d’aquesta falta de temps PSC, UMdC i RDS han posat la documentació en mans d’un matemàtic que els ajudi a entendre els números. Però el problema és que no en troben. Ni els millors experts del món han acceptat el repte, en considerar que interpretar tan indesxifrables guarismes en només dos dies resulta del tot impossible. “Jo domino l’àlgebra i la trigonometria però això escapa del meu enteniment. És mes: no tinc ni puta idea. Prefereixo tornar-me boig amb altres misteris insondables”, els va contestar el rus Grigori Perelman, un dels consultats, famós per haver resolt la conjectura de Poincaré, proposta el 1904 i considerada una de les hipòtesis matemàtiques més importants i difícils de demostrar.

La Fira de Nadal, de riure

L’ajuntament de Salou ha difós avui una nota de premsa que fa una balanç exageradament optimista del que ha estat la Fira de Nadal que aquest cap de setmana han organitzat la regidoria de Promoció Econòmica i l’Associació 365 dies Vila Comercial davant del mercat municipal. Perquè ja se sap: el que comença malament, malament (o pitjor) acaba. Primer de tot: no es pot parlar de fira nadalenca, ja que els productes que s’hi han ofert (llevat d’alguna excepció) no han estat els típics d’aquestes dates. Tret que algú (més aviat alguna) es volgués canviar les calces a l’estand de llenceria. Després, la decoració nadalenca de la fira. A diferència de l’any passat, aquest no n’hi ha hagut. I si bé és cert que hi van posar nadales, quan s’acabava el CD s’acabava també la música. El més demencial de tot, però, va ser el berenar del dissabte a la tarda. Resulta que una de les casetes la ocupaven els organitzadors. Doncs bé, a aquests, fent gala d’una visió comercial més curta que les mànigues d’una armilla, no se’ls va ocórrer res millor que muntar una xocolatada amb coca, tot gratuït. L’èxit de la iniciativa va ser espectacular (i és que a cavall regalat no li miris el dentat), com espectacular va ser també l’emprenyamenta del paradistes, que només veien gent fent cua cap a aquella caseta sense que ningú comprés res. I així durant les dues hores que va durar la gracieta. Més encara: a la nit no hi va haver cap vigilant. I, pel que fa a les vendes, millor no parlar-ne, ja que van ser tan minses que alguns comerciants van confessar sentir-se estafats. O si més no, penedits d’haver-hi anat. Entre altres raons perquè la fira només va durar dos dies (des de divendres al vespre fins diumenge al vespre), mentre que la fira de Nadal del 2009 en va durar deu, i la de l’any passat, cinc. Això sí, aquest any els van clavar el mateix preu que l’any passat: 90 euros per caseta. Acabo ja. La nota de premsa de l’ajuntament és un engany, perquè intenta amagar la realitat. No és cert que hi hagués 15 paradistes, sinó catorze, perquè el de la pelleteria en va ocupar dues, de casetes. I si es fos una mica legal, tampoc s’hauria de comptar la caseta ocupada per l’ajuntament i l’Associació 365 dies Vila Comercial, perquè és com comptar el qui infla o toca recull les pilotes com a jugador d’un equip. Amb la qual cosa, el nombre de comerciants que hi va haver a la Fira de Nadal és de 13. Com l’any passat. I tres menys que el 2009. I encara farden...

El PSC de Salou se’n va de congrés

El 12è congrés dels socialistes catalans que el passat cap setmana va coronar Pere Navarro com a nou primer secretari del PSC va comptar amb una nodrida representació salouenca, tal com es pot veure a la foto. Per cert, algú coneix el boy-cap de seguretat que hi ha davant de Manel Macho-Quevedo? No, no és Boi Ruiz, pel que m’han dit. Ni tampoc Ramon Pascual (per les possibles connexions PSC-UTPS). No sé, aquesta cara em sona com si la tingués vista d’algun anunci. Alguna pista?

Solidaritat mal entesa

En el seu “tradicional missatge de Nadal” (sic) (colló, ni que fos l’arquebisbe, o el qui és millor no nomenar), Pere Granados va demanar que “entre tots ajudem als qui, per culpa de la crisi, passen per moments difícils”. Coi, doncs que comenci ell no apujant els impostos, no? I si algú ha de pagar més que siguin precisament els que més guanyen. Els pluriempleats, per exemple. Com ara els que al matí treballen en un lloc i a la tarda en un altre gràcies als seus privilegis, i que, a sobre, reben sucosos complements salarials de..., no sé, diguem que de la Diputació de Tarragona, per dir alguna cosa. A la foto de dalt, els regidors del PP Pedro Lavilla i el també pluriempleat Mario García a punt de prendre brou ahir dissabte a la Masia Catalana (no se sap si Supermario aprofitant-se del càrrec o no, perquè és el qui té el got més gran i més ple).

Com un disc ratllat

L’alcalde de Salou va felicitar ahir al vespre el Nadal als salouencs. Amb un discurs que va llegir a la Masia Catalana, Pere Granados va animar els presents a viure aquestes dates “d’una manera molt especial, al costat de la família, amb pau, germanor, amistat, esperança i solidaritat”. Precisament, d’aquest darrer valor, la solidaritat, va demanar “que sigui el referent que acompanyi la nostra vida i les nostres relacions del dia a dia”. Granados també va tenir “un record molt especial per a les moltes famílies i ciutadans de la nostra ciutat afectats per la crisi i la desocupació”, i va encoratjar els ciutadans perquè “practiqueu amb l’exemple, i demostreu el vostre ferm compromís col·laborant amb els familiars, amics i veïns que sabeu que passen mals moments”. Posteriorment, es va servir el brou a les més de 700 persones que van assistir... a la cita de l’any passat, perquè aquest any només hi anar 200, és a dir, la meitat dels nous afiliats a Fups, per posar un exemple. Pel que fa al discurs d’ahir al vespre, és a dir, al d’aquest any, va ser calcat al de l’any passat. Com si algú interí (no m’estranya que els acomiadin) li hagués fet la mala passada de canviar-li les fulles. O com si Granados no s’hagués molestat a escriure el discurs d’enguany, pensant que ningú d’adonaria que llegia el de l’any passat. (Continuarà.)

Benyeres se’ns fa model

Antonio Banyeres se’ns ha fet model. Així ho ha revelat avui el Diari de Tarragona, que assegura que l’exalcalde socialista de Salou i alcaldable a les passades municipals per Nueva Sociedad para Pueblo, ha intervingut ja en set anuncis. Nueva Sociedad para el Pueblo va ser l’aposta personal d’Antonio Banyeres per tornar a la primera línia política municipal després de trencar amb el PSC. Però va ser també va ser la seva tomba política, ja que en les municipals del passat mes de maig només va aconseguir 130 vots (l’1,76%). La patacada va ser tan forta, que Banyeres va tancar el partit i se’n va anar a Barcelona. Allà hi va muntar un bar on també es va agafar els dits. Fins que un dia, en un supermercat, en coincidir amb un antic company, aquest li va portar la bona estrella, ja que li va obrir les portes del món de la publicitat. Banyeres serà recordat perquè, com a cap de llista del PSC i amb els vots de CiU i Renovació Democràtica de Salou (el partit de Pablo Otal), va desbancar el 2007 a Esteve Ferran d’una alcaldia que aquest ja creia vitalícia. També serà recordat per la constant persecució que va patir per part de Ferran (qui, amb ànim de desprestigiar-lo, va arribar a difondre un vídeo sobre la seva antiga estada a la presó per estafa). I serà igualment recordat perquè ell va ser el principal destinatari de la moció de censura que el 2009, gràcies al vot trànsfuga de Marc Montagut, va dur Pere Granados a una alcaldia que encara ostenta. El mateix Banyeres ha reconegut que ara fa anuncis. I ho ha fet amb aquestes càustiques paraules: “Alguns (pocs) polítics, quan deixen el càrrec, han de guanyar-se la vida per menjar. Altres ja tenen en compte que no en sabran i en prenen precaucions durant el seu exercici polític. Hi ha d’haver de tot”. Tu ho has dit, Antonio: el dia que calgui algú per al paper estel·lar d'Urdangarín en un anunci de la Casa Reial, parla un altre cop amb l’amic que vas trobar al supermercat i comenta-li que a la teva antiga casa hi trobarà un bon grapat d’insuperables figurants.

La pantomima de Fups

A l’assemblea extraordinària de Fups de dijous passat, el secretari general d’aquesta formació i alcalde de Salou, Pere Granados, va presumir d’haver-hi incorporat 400 nous militants des que li van prendre el partit a Esteve Ferran. Bé, molt bé. I qui són aquests nous militants? Potser dominicans? O potser no n’hi ha, de nous afiliats? Perquè, com que ja ens coneixem tots una mica, no seria gens desgavellat pensar en un nou bluf, no? En qualsevol cas, Fups és un entelèquia. I una pantomima: no tenen seu social, els seus regidors són de Convergència i al sopar de Nadal de Convergència els complidors capitostos de Fups hi van anar ahir a la nit. A Pere Granados només li interessa Fups pel càrrec, perquè mantenint viu Fups segueix sent el secretari general d’un partit. I això mola, és un títol, sobretot davant del populatxo. Quan hagi escalat prou a Convergència, si és que ho aconsegueix, llavors tancarà la barraca Fups. I si es queda com està, encallat, sense opcions de volar més alt, aleshores es cansarà de la política i dissoldrà el partit. Fins aleshores tindrem Fups.

Fups estrena seu

Fups, el partit que Pere Granados li va pispar a Esteve Ferran, va fer dijous passat una assemblea general extraordinària al Centre Cívic, a l’ajuntament de Salou. És clar, on l’havien de fer, sinó a l’ajuntament? De fet, des que van guanyar les eleccions en la llista de Convergència, tot l’ajuntament és seu. Així s’explica que el local que n’albergava la seu social, obert el 16 d’abril del 2010 al número 28 de la Via Roma, el xapessin immediatament després de les municipals. Normal, per que el necessitaven? Per què volien un cau tenint disponible una mola inacabable i faraònica on no paguen lloguer, llum ni agua i que, per més conya, va construir Ferran?

Entre la mentida i la falsedat

Amb motiu de l’emissió, dimecres passat, del programa Els Matins, de TV3, sobre la creixent presència del turisme rus a la Costa Daurada, l’ajuntament de Salou va difondre una nota de premsa que en resumia les dades més importants allà tractatades. Tanmateix, la nota era plena de falsedats. I si no són falsedats, sí que són mentides, perquè molt del que hi ha escrit no es va dir allà. Per exemple, segons la nota: 

“Per tal de recolzar les dades d’aquest turisme s’han posat damunt la taula xifres que reflecteixen un fort augment d’aquest visitant a Salou. Així, la capital de la Costa Daurada ha rebut un 47% de visitants provinents del mercat espanyol i un 53% d’estranger, i d’aquests un 33% corresponen al mercat britànic; un 24% al mercat francès i un 17% al mercat rus; doblant-se la xifra assolida l’any passat (9%). En aquest sentit, el regidor Benet Presas ha explicat que s’espera per al 2012 un creixement de turisme rus a la Costa Daurada que podria arribar a ser entre el 30 i el 50% i ha recordat que l’estratègia passa per facilitar la comunicació i, per tant, davant l’increment de visitants rusos les empreses turístiques i els negocis comercials van incorporant l’idioma rus tant en la venda dels seus productes i serveis com en l’acollida i el tracte personal”. 

És mentida, res d’això es va dir al programa. Ni es van donar aquestes xifres ni en cap moment es va parlar que les botigues estiguin incorporant el rus per comunicar-se amb el turista. El que sí que va dir Presas és que el turista rus, en volum, és “el tercer o quart” (no ho sabia prou bé, tot i ser el regidor de Turisme) per darrere de l’espanyol i del britànic, i “empatat amb el francès”, quan, segons les xifres de l’ajuntament, no és així (la nota indica que el mercat francès va representar el 24% del 53% de turistes estrangers i el rus, un 17%). O sigui, que d’empat res. La nota acaba dient: 

“A més, donat que és un mercat emergent per Salou, es fan esforços per assistir en totes aquelles fires i trobades on es pot promocionar la destinació turística entre els operadors, i empresaris i agències emissores de turisme rus, ha explicat el regidor”. 

També és mentida. No dic que no es faci, sinó que és mentida que això s’hagués dit al programa. El problema amb aquest govern és que són calbs i a la mínima que poden ens intenten vendre regenerador capil·lar. Vinga, home...!

Salou nevat

Les temperatures d’aquests dies són extraordinàriament càlides per les dates en què estem. Tant és així, que avui s’espera que el termòmetre s’enfili fins els 18 graus. Com ahir. I com molts dies precedents. Però fa deu anys el panorama era ben diferent, tal com ho testifica aquesta foto de Ferran Llauradó (el Fernan’s), feta el 15 de desembre del 2001, en què es veu la part final de la platja de Llevant de Salou coberta d’un mantell de neu. Quin canvi, oi?

Els russos busquen cultura (ha!)

En l’entrevista que dimecres passat li van fer a Benet Presas al programa Els Matins de TV3 sobre el turisme rus, el regidor de Turisme va dir que si aquesta gent ve a Salou és per dues raons. Una, “per l’allotjament potent que hi ha”. I l’altra (agafeu-vos fort), “per l’oferta cultural que altres destinacions turístiques competidores nostres no tenen”. Sort que Presas de seguida va aclarir que aquesta impressionat oferta cultural és a Tarragona i a Reus, perquè a Salou, tret del nostre particular Museu de l’Hermitage a l’autovia de Vila-seca i Salou (sí, on hi ha la rèplica del monument a Lenin), poca cosa més tenim. 

(Continuarà.)

Benvinguda màfia russa

Sota el títol Catalunya captiva els russos, el programa Els Matins, de TV3, va tractar ahir la cada cop més creixent presència de turistes de la terra de Putin al nostre país. I per parlar-ne van convidar el regidor de Turisme de Salou, Benet Presas, i l’empresari rus establert a Barcelona Aleksandr Txufarovski. Segons les xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya donades a conèixer al programa, Salou és el tercer municipi català on viuen més russos (482), després de Barcelona (3.797), Lloret de Mar (1.285) i per davant, per molt poc, de Castell-Platja d’Aro (474), tot i que les xifres reals no es deuen correspondre, ni de lluny, amb la realitat. A més de Presas, també hi va intervenir amb preguntes gravades l’alcalde de Salou. Pere Granados no es va tallar gens ni mica a l’hora de reconèixer que “volem inversors per tirar endavant aquests projectes”, va dir referint-se a la construcció d’un nou port de més de 800 amarratges a la zona de la Pedrera i a la edificació de vuit hotels de luxe en terrenys al voltant del vial del Cavet. I encara va ser més explícit quan va afegir: “L’inversor rus pot ser una bona sortida, perquè hem de buscar on hi ha els diners. Avui dia els diners estan on hi ha producció de petroli i producció de gas. A Rússia hi ha diners”, va sentenciar. I màfia, molta màfia hi ha a Rússia. Així ho va reconèixer Aleksandr Txufarovski mateix quan va explicar que al seu país un es pot fer multimilionari en tres o quatre anys “amb una mica de corrupció”. Quant significatiu resulta aquí aquest adverbi! Quantes coses ens desvela aquesta “mica” de corrupció, que allà és el pa de cada dia! I la veritat és que no ens hauria de sorprendre això, perquè no és la primera vegada que els diners del crim organitzat aterren a Salou. I bé que ho sap Granados, qui tot just es va veure implicat en un tèrbol cas del que mai més no se n’ha tornat a parlar... (Continuarà.)