L’ajuntament
de Salou deu a les entitats financeres 24,8 milions d’euros, menys que
Cambrils, que amb 55,7 milions s’endú la palma, però més que Vila-seca: 17,4
milions. Això vol dir que perquè el nostre ajuntament estigui net d’obligacions
amb els bancs, cada salouenc hauria de pagar 933,12 euros (enfront dels 1.661,10
de Cambrils i els 791,54 de Vila-seca). Són dades oficials, fetes públiques pel
Ministeri d’Economia i Hisenda amb data de 31 de desembre passat i que també
reflecteixen que el deute viu del nostre ajuntament suposa el 55,27% del
pressupost municipal. La notícia, preocupant, deixa de ser tan dolenta si es té en compte
que el deute pujava a 26,9 milions el 2011 i a 25,1 milions el 2010. És a dir,
que s’ha rebaixat, però es indicativa de la política de malbaratament
o de mala gestió econòmica que porten a terme els nostres responsables
municipals, ja que el 2009, any en què Granados va accedir al poder, el deute
viu era de 22,6 milions enfront dels 17,8 milions dels 2008. Aquesta darrera és una dada significativa pel fet que Granados sempre ha justificat el deute municipal per l’herència rebuda del tripartit (PSC, CiU i RDS), als que encara acusa de no haver mirat prim a l’hora de gastar durant els dos anys que van governar. Però oblida
que el deute viu del 2008 dividit entre els
25.754 habitants que hi havia aleshores suposa que a cada salouenc li tocava pagar 693,05 euros. És a dir, 240 euros menys que ara. Que també és pasta gansa, és clar, però lluny
de la bogeria actual. Dalt, Granados, a qui no sembla que l’amoïnin massa les
estretors.
