Sí és el que sembla (I)
El ple
de l’ajuntament de Salou va aprovar dimecres de la setmana passada autoritzar el
regidor d’Esports, Felip Ortiz (CiU), perquè sigui coordinador de l’escola del
futbol base del Nàstic. CiU, PP, RDS i Ramon Pascual (UTPS) van votar a favor
de la petició mentre que UMdC es va abstenir i PSC i Manel Macho (UTPS;
Pascual i Manel sempre porten camins separats) hi van votar en contra. Felip
Ortiz té dedicació exclusiva a l’ajuntament però l’article 13.3 del reglament
de Funcionament, Organització i Règim Jurídic de les Entitats Locals preveu que
un regidor amb plena disposició al consistori pugui exercir una “activitat de
caràcter marginal”, és a dir, secundària, sempre que la segona ocupació no vagi
en detriment de la seva feina principal. PSC i Manel Macho hi van votar en
contra en considerar que Ortiz no detallava els horaris, els diners que cobrarà
ni el treball que farà al Nàstic. Però per molt que la llei faculti Ortiz a
tenir un segon treball, la seva conducta no deixa de ser èticament reprovable,
ja que contribueix a reforçar l’opinió estesa que els polítics s’ho maneguen de
puta mare i només pensen a forrar-se. Sobretot avui dia, d’atur i pobresa
generalitzats. Si a Ortiz tant li agrada el futbol (ha estat porter
professional i juga amb els veterans del Barça), té dues opcions: deixar la
política i donar curs a la seva afició o renunciar al seu sou fix com a
regidor, que és de 32.696 euros bruts anuals, i cobrar per
assistència, que és el que fan els regidors que no formen part de l’equip de
govern. També sorprèn que l’alcalde, Pere Granados, es preocupi ara a donar
cobertura legal a la pluriocupació del regidor d’Esports, quan Felip Ortiz ha
estat combinant esport i política (i cobrant per ambdues activitats) des que el
2011 va entrar al consistori. No serà que Granados vol comprar la fidelitat d’Ortiz
davant la hipotètica crisi de govern que s’ha de desencadenar a l’ajuntament,
per exemple amb la presentació d’una moció de censura? Dalt, la parella Ortiz i Granados, qui sembla disposat a fer el que convingui
per tal de salvar l’alcaldia.
