“El
conte groc és la narració del Primer d’Octubre del 2017 a Salou. Aquesta no és,
però, la seva principal virtut, sinó la manera com neix i com es construeix:
des de baix, des de la col·laboració, des de la intel·ligència col·lectiva, des
de petites aportacions que se sumen per crear quelcom més gran, des del treball
voluntari i desinteressat, des de la solidaritat…”. Així arrenca el llibret de
32 pàgines que l’ANC ha editat per recordar “una data fonamental i, a la
vegada, estranya en la història recent del nostre país”. I a la qual el nostre
municipi també es va sumar malgrat l’oposició de l’alcalde, Pere Granados, “que
no ens deixava entrar a les escoles”. El conte groc, que es va presentar
divendres passat al Teatre Auditori amb gran èxit de públic i que podreu tornar
a comprar la Diada de Sant Jordi, arrenca amb la veu de les 16 urnes que van
recollir el vot dels 3.360 demòcrates (dels quals 317 van votar no, 49 en blanc
i 31 nuls) que van participar en la consulta. Setze urnes que narren com van
arribar d’incògnit a casa nostra, com van entrar, també d’amagat, als centres
de votació (7 a l’institut Jaume I, 5 a l’institut Marta Mata i 4 a l’escola
Vora Mar) i l’emoció que sentiren en aquells moments tan transcendentals. Un sentiment intens que
també compartiren molts i molts salouencs que, malgrat l’amenaça constant de la
repressió policia espanyola, enviada a Catalunya a donar “cops de porra, de
puny i de peu contra persones cíviques i pacífiques”, van fer realitat un somni.
Els testimonis
“El dia 1
d’octubre del 2017 va ser un dia que vaig viure molt intensament. A les quatre
del matí ja era davant del col·legi electoral. Recordo que estava sol i després
van venir quatre o cinc companys, esperant que no vinguessin els Mossos a
tancar el centre. A les cinc va començar a arribar gent. No ens esperàvem que
n’hi hagués tanta, i menys a Salou, però va ser un gran dia i realment el
recordaré sempre”, explica un dels protagonistes de la històrica jornada.
“A
les quatre del matí a casa ja estàvem dempeus. Un cafè i cap al col·legi
electoral. En poca estona ja érem més de 200 persones davant del col·legi per
defensar el nostre dret a votar”, relata un altre.
“L’1 d’octubre del 2017 jo
complia 53 anys. Havíem pensat celebrar-ho amb la família i els amics, com cada
any, però enguany era diferent, aquest any el primer era anar a votar. El meu
marit va accedir a posar-se de voluntari en una mesa on faltava gent, i la meva
filla i jo vam estar fent tap tot el dia, des de les 7 del matí i fins a quarts
de 10 del vespre perquè no ens tanquessin el col·legi ni ens prenguessin les
urnes. Ho recordem amb moltíssima emoció. Va ser un dia d’aniversari
extraordinari”, recorda una altra. (Continuarà.)
