Pss...
sí, és a tu. Anava a desitjar-te bon dia. I un feliç Any Nou. I a preguntar-te
com estàs. Però la pregunta és retòrica. Estúpida. Fas molt mala pinta i ja
veig et trobes fatal. Fins a la mitjanit encara recordes alguna cosa, oi? Però
després, tret d’alguna llacuna dispersa al cap, hi tens un buit. Molt gran.
Enorme. Insondable. Com si t’hi haguessin resetejat la ment. Com si aquelles
hores desertes no haguessin existit mai. Però hi són; això és el fotut, que no
saps què va passar. Sí, ahir a la nit vas ser patètic, t’avergonyiries de tu
mateix si ara et poguessis veure. Efectivament, et van acompanyar a casa. I ara
t’agradaria desaparèixer del mapa. Ni agafes el mòbil. Apa, torna al llit i
intenta oblidar la maleïda nit. Quan tornis a despertar-te a la
tarda i et sentis millor, comprovaràs que amb el començament de la nova dècada
res no ha canviat. Que tot segueix igual. I que el Pere Granados segueix sent
alcalde de Salou. Sí, sí, encara hi és. Malgrat l’entesa a Madrid, PSC i ERC no
s’atreviran a fer-lo fora. Ànim, noi, no li donis més voltes. Ho superaràs.
