Els darrers moviments al govern municipal de Cambrils tornen a posar sobre la taula una qüestió incòmoda, però inevitable: fins a quin punt alguns càrrecs públics arriben als seus llocs per mèrits propis o, simplement, per lleialtat personal al líder del partit?
El fet que l’alcalde, Oliver Klein, hagi hagut d’assumir directament la regidoria de Recursos Humans després del fracàs de Mar España en la gestió del conflicte amb els funcionaris municipals, així com la decisió de retirar les competències del servei de taxis a Antonio Martínez per incompatibilitat professional, no són episodis aïllats. Formen part d’un mateix patró.
En tots dos casos, parlem de regidors del mateix partit, el NMC, creat i liderat pel mateix alcalde. I en tots dos casos, el resultat és el mateix: incapacitat per gestionar àrees sensibles, incompatibilitats no resoltes a temps i una solució final basada en la concentració de poder en mans del mateix líder.
Quan un alcalde es veu obligat a intervenir constantment perquè els seus regidors no se’n surten, no estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un fracàs en la selecció de l’equip.
L’hora del caramel·let
La política municipal no és un espai per premiar fidelitats personals. El sistema falla quan s’ha prioritzat la lleialtat per sobre de la competència.
Aquest model, basat en la submissió al líder i en la manca de criteri propi, no és nou. És típic d’estructures tancades, jeràrquiques i poc transparents, on el debat intern és substituït per l’obediència cega i on la discrepància és vista com una amenaça.
És un funcionament més propi de règims autoritaris que no pas democràtics, sense que es qüestioni qui ha posat aquests aprenents de polític allà. Sense oblidar el cas del presumpte arquitecte, un altre element insigne de la família NMC. Tot això, a sobre, amb la complicitat del PSC i del PP.
