L’Ajuntament de Salou ha impulsat una campanya institucional per fomentar el sentiment de pertinença al municipi. Sota lemes amables i missatges aparentment inclusius, es reivindica que tots som iguals, malgrat el gran nombre de nacionalitats que conviuen a la ciutat, i que els serveis públics treballen per garantir una bona convivència social.
Sobre el paper, la iniciativa és positiva. En una ciutat turística, diversa i complexa com Salou, reforçar els vincles comunitaris i el respecte mutu és una necessitat real. El problema, però, no és el discurs. És la imatge que l’acompanya.
Les fotografies utilitzades en la campanya mostren famílies, parelles i persones somrients, en escenes curosament escollides. Tanmateix, aquesta suposada diversitat té uns límits molt clars: perfils majoritàriament blancs, entorns acomodats, absència gairebé total de col·lectius migrants i racialitzats que formen part essencial del teixit social del municipi.
Resulta especialment cridaner que no hi aparegui, per exemple, el col·lectiu senegalès, un dels més nombrosos i visibles a Salou. Com si no tinguessin dret a sortir a la fotografia oficial. O llatins, la presència dels quals és també força significativa a la capital de la Costa Daurada.
Així, mentre el relat institucional proclama pluralitat, la comunicació visual construeix una realitat filtrada, amable i parcial. Una diversitat de boutique que no incomoda, que no qüestiona, que encaixa amb la imatge idíl·lica que es vol projectar, però que no reflecteix la diversitat real del municipi.
Quan una administració parla d’inclusió, però evita mostrar determinats col·lectius, està enviant un missatge implícit: formes part de la ciutat, sí, però no prou per a representar-la. Hi ets, però no comptes del tot.
Això alimenta la desconnexió entre discurs i realitat, debilita la credibilitat institucional i genera frustració entre aquells veïns i veïnes que no es veuen reflectits en el relat oficial. La pertinença no es construeix amb eslògans, sinó amb reconeixement real.
Si Salou vol ser una ciutat cohesionada, ha de començar per mirar-se tal com és. Amb totes les seves cares, colors, accents i trajectòries. Sense maquillatge. Sense exclusions subtils. Sense por de mostrar la seva diversitat autèntica.
