La
presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va trencar a plorar
diumenge passat a la missa celebrada a la catedral de l’Almudena pels malalts i
morts en la pandèmia del coronavirus. Una entendridora acció que ràpidament va
ser aplaudida pel regidor del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, qui va
considerar que aquesta imatge (la d’Ayuso amb el rímel corregut) representava
“el dolor de tots els espanyols per les víctimes de la Covid-19”. La presidenta
madrilenya no és la primera política de PP que fa el ploricó. El 2013 la
llavors vicepresidenta de Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va protagonitzar
una patètica sobreactuació sobre una altra pandèmia: la dels desnonaments,
simulant que estava a punt de plorar per la pena que li causava que la gent
pobra i endeutada per a tota la vida es quedés sense llar. “Ens podria passar a tots”, va dir hipòcritament. En el ple de
dimecres vinent a l’Ajuntament de Salou el PP presentarà una moció en la qual demana
que el consistori “mostri el seu condol per totes les víctimes del coronavirus,
i es faci un reconeixement institucional a tots els col·lectius que porten a terme treballs essencials per a la comunitat”. Està bé recordar-se dels morts. Però
més important és tenir cura dels vius. I en aquest aspecte els populars ben poc tenen a dir, ja que van desmantellar el sistema sanitari espanyol i es van vantar
d’haver destrossat la sanitat catalana, gràcies a l’eficaç servei de les
clavegueres de l’estat.
