Dimecres passat, l’endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fes pública la sentència que anul·la el pla director urbanístic de Hard Rock, l’alcalde Pere Granados (Junts per la Diputació) va emetre una nota en què renyava els ecologistes, que han impugnat el projecte, i la Generalitat, perquè resolgui de seguida el problema com més aviat millor. Granados és un alcalde de tracte difícil. Es creu superior que la resta i el seu tarannà és intolerant, autòcrata. O estàs amb ell o estàs contra Salou. Prova d’aquesta supèrbia manifesta és l’entrevista que ahir li va fer en Cuní a la cadena SER. Granados va entrar a sac, carregant de bon principi contra els partits que recelaven del projecte i la plataforma Aturem BCN World i el GEPEC, que l’han qüestionat del tot. Els va atacar perquè, segons ell, l’únic que pretenen és acabar amb una inversió que proporcionarà milers de llocs de treball i que posarà fi a la desestacionalitat que pateix la capital de la Costa Daurada. Quan això està demostrat que no és cert, ja que el turisme genera gran riquesa als inversors, però molta pobresa a causa dels sous precaris. Fins i tot Cuní li va haver de parar els peus al mandatari, com a ell li agrada que el considerin, perquè es passava de frenada. Granados és incapaç d’entendre que hi hagi gent que estigui en contra del que ell pensa. No admet la discrepància. És egòlatra i intransigent. I si ara no se surt amb la seva, tingues clar que maniobrarà per fotre’t. És així com li va prendre el partit a Esteve Ferran. I com el 2009 va entrar per la porta del darrere d’alcalde. El fet que, per exemple, Catalunya en Comú hagi demanat la Comissió Europea que investigui el Govern de la Generalitat per si ha concedit ajudes il·legals a Hard Rock amb la compra dels terrenys de la Caixa, segur que l’alcalde ho interpreta com una agressió directa a la sobirania de Salou. Senzillament, no entén que es pensi d’una altra manera. Al final, Cuní ja el va deixar estar, sabedor que es trobava davant d’un fanàtic: que vomiti tot el pap que vulgui, deuria pensar, perquè, el seu, és un cas impossible. I bon vent!
