El
primer dia Salou era caòtic i desolat, les tenebres cobrien la superfície del
municipi i el deu Pere va guanyar la moció de censura, i es mostrà molt
satisfet.
El
segon dia el deu Pere s’assegué al seu despatx i fregà la vara de
comandament, per donar-li més lluentor, i es digué: “Els he ben cardat”.
El
tercer dia el deu Pere va començar a repartir càrrecs als seus deixebles, i els
digué: “M’obeireu en tot allò que us mani, si no, no arribareu a final de mes”. I així va ser.
El
quart dia el deu Pere va començar a passejar-se amunt i avall. I es va comprar
una màquina de fer fotos. I es digué: “Òndia, tu, quin invent més collonut!”.
El
cinquè dia el deu Pere va començar a buscar socis de govern per perpetuar el
seu regnat. I es digué: “Sí, els sociates em serviran, van sempre amb els pantalons
abaixats”.
El
sisè dia el deu Pere va començar a fer obres, però es digué: “Hi ha massa
forats, deixem-ho com està. Esperaré que les herbes tapin els forats”.
I el setè dia el deu Pere va pensar: “Il·luminaré el carrer Ponent”. Però es digué: “Cagontot, això sembla un barri de putes!”. I aleshores li dóna a l’altre interruptor i es féu la llum.
