dijous, 27 de maig del 2021

Granados, el Cantinflas de la política de Salou

 


Ahir hi va haver ple municipal. A Salou, amb el pas del temps, els plens municipals han esdevingut espectacles denigrants, amb un alcalde, Pere Granados, que s’erigeix ​​sempre en trist protagonista. Ahir, però, la sessió va ser encara més circense. Més dantesca. Granados no amaga la seva supèrbia, el seu egocentrisme i deïficació. També es comporta com un pistoler de baixa estofa o un pinxo de barri que intenta ridiculitzar qui li porta la contrària. Menyspreant-lo. Humiliant. Si pot, és clar. Ahir fins i tot es va atrevir a convidar l’oposició a quedar per prendre un cafè per així alliçonar-los sobre la gestió municipal, perquè, ves, pobrets, no entenen res de res, fan preguntes ximples i cal explicar-los les coses amb temps. Per exemple, quan el portaveu de PP, Mario García, va voler saber si pensa arreglar les fonts públiques de les quals no raja aigua des de fa molt de temps, Granados va dissertar sobre les séquies dels àrabs. Enfotent-se. També va pretendre instruir el portaveu de Cs, Pere Lluís Huguet, sobre el liberalisme i el neoliberalisme als Estats Units quan aquest li va retreure les falses mentides dels 9,6 milions d’euros que l’alcalde diu que s’ha gastat en ajudes contra la covid. O quan Granados li va contestar al mateix interlocutor que se seguirà fent tantes fotos com vulgui (I les que no shan publicat, va tenir la barra dafegir), després que Huguet li hagués recriminat tant de divisme a Fitur, amb fotografies a dojo a les xarxes socials de l’Ajuntament. El greu és que tot això de Granados passa amb l’aquiescència d’un PSC venut i una ERC tova i invisible que sembla més soci de govern que principal partit de l’oposició. A Granados li queden dos anys del mandat actual. I si el 2023 es torna a presentar, doncs millor, més dura serà la caiguda. Perquè sempre, tard o d’hora, tot té un final. Contràriament al que ell es pensa, Granados no serà recordat com el gran polític que vol projectar. Al contrari, com tots els farsants, anirà directament a l’abocador de la història local. Perquè, molt a desgrat seu, més enllà de Salou no té cap recorregut, no és ningú.