La construcció de l’Eix Cívic preveu l’enderrocament de l’estació del ferrocarril que hi ha al carrer de Carles Roig. A diferència de Cambrils, on aquesta demolició ha aixecat protestes ciutadanes i fins i tot s’ha arribat a demanar la intervenció de la Sindicatura de Comptes per tal d’aturar la barbàrie, l’alcalde de Salou, Pere Granados, manté un mutisme gairebé absolut sobre la qüestió.
I les poquíssimes vegades que n’ha parlat ha estat per dir que no val la pena conservar un immoble que no té cap valor arquitectònic.
És cert que l’estació de Salou no té cap valor arquitectònic. Però sí que té, en canvi, un gran valor històric i patrimonial.
Històric, perquè va marcar una època. I patrimonial, perquè és dels pocs vestigis que queden del passat.
L’estació de Salou és bessona de la de Cambrils. Ambdues van ser construïdes el 1865 amb motiu de la posada en marxa del tram Amposta-Tarragona de la línia que després uniria València amb Tarragona.
Durant aquest segle i mig, ha estat testimoni d’episodis de tota mena. Bé durant de la Guerra Civil o amb l’arribada del turisme.
La destrucció de l’estació de Cambrils va ser executada fa pocs dies després d’una sobtada decisió personal de l’alcalde, Oliver Klein, que ha estat molt criticat pels obscurs interessos urbanístics o especulatius que pot amagar.
A més de l’estació de Salou, també està previst demolir els antics magatzems ferroviaris que hi ha al costat. Si el que prima per a l’alcalde és el valor arquitectònic dels immobles, per què no s’enderroca també l’antiga estació del carrilet, i que ara allotja el Xic’s?
Dit al revés: per què no es dona un ús ciutadà a l’antiga estació, en lloc d’ensorrar-la, tal com es va fer amb l’estació del carrilet? Del Salou antic no queda gairebé res. Pràcticament, tot ha desaparegut. Salou és cada vegada més una ciutat sense testimonis del seu passat. Quelcom lògic, d’altra banda, quan els governants són desarrelats, per molt que diguin que són més salouencs que ningú.
Granados ens va deixar sense tren; ara li toca el torn a l’estació. Però tranquils, a diferència de Cambrils, aquí ningú no es queixarà. Les protestes es fan a la barra del bar. I d’això, sí, anem ben servits!
