Dijous
passat, amb motiu de la inauguració de la festa major de la Segregació,
l’alcalde Salou, Pere Granados, va destacar que la independència municipal de
Vila-seca, assolida fa avui 33 anys, “va ser el punt de partida del Salou
actual, i és la mostra viva del fet que la unitat, l’autoestima i la cohesió
són aquells elements capaços d’articular la força d’un poble, i de forjar-ne la
identitat”.
Des del
2009, en què va ser elegit alcalde per la porta del darrere, Granados fa
discursets semblants cada 30 d’octubre, atribuint-se un paper que en cap moment
no va tenir i lloant un moviment popular del qual ell sempre va estar al marge.
Segurament,
perquè, amb molt bé criteri, els seus progenitors, emigrants d’Albox (Almeria),
li dirien: “Pedrito, si en esta vida quieres ser un home de bien, estudia,
trabaja, sé honrado y aléjate de esa chusma, que solo busca vivir del cuento”.
Un consell
que Granados, òbviament, va desatendre perquè al final ha fet justament el
contrari del que li recomanaven.
Pel que fa a
la seva afirmació de Granados que la segregació va ser el punt de partida del Salou actual, doncs a la merda la segregació! Perquè des que Salou es va separar de Vila-seca només
hem trepitjat merda. I dels tres alcaldes que hi ha hagut des del 1989, el
pitjor, amb diferència abismal, és Granados.
A Esteve
Ferran, Salou li va venir gran, potser hauria estat un bon alcalde de la
Secuita. O de Riudecols, però no de Salou. Pel que fa a Antoni Banyeres, amb
prou feines va tenir temps de fer alguna cosa pel bé del municipi, perquè dos
anys després de prendre possessió de l’alcaldia Granados va guanyar una moció
de censura (després de trair Ferran), i des d’aleshores encara no s’ha mogut del
balancí.
Durant els
seus 13 anys d’autocràcia, Salou no només no ha prosperat sinó que ha reculat
i, amb ell al capdavant, continua enfilant el camí del precipici, i no està clar com ens en sortirem.
El maig de
l’any que ve hi torna a haver eleccions municipals. Granados ja ha anunciat que s’hi torna a presentar, aquesta vegada com a cap de llista del PSC, el partit al
qual va apartar del govern municipal el 2009.
Aquests 33 anys d’història recent són sinònim d’endarreriment i de desgovern. I també d’obscurantisme, d’intrigues i de tirania.
Ho torno a dir: fins ara la segregació ha estat un desastre, del qual Salou només aixecarà el cap quan se’n vagi el farsant que patim.
