La setmana
passada, amb motiu d’un nou aniversari de la segregació de Salou, l’associació
Amics 30 d’Octubre va organitzar el seu sopar habitual, on els nostàlgics del
moviment que va aconseguir la independència municipal de Vila-seca, l’octubre
del 1989, s’apleguen un cop l’any per explicar les seves batalletes.
Aquesta
vegada, però, no va assistir l’alcalde, Pere Granados. Ni cap membre del seu
partit: FUPS, les sigles del qual coincideixen amb el partit que Esteve Ferran
va crear per presentar-se a les primeres municipals del nounat municipi i amb
el qual va guanyar mandat rere mandat.
Fins que
Granados li va prendre el partit i li va posar un altre nom, tot i que
preservant les sigles, com he dit, en una de les seves maniobres típiques per
confondre l’electorat.
És
comprensible que Granados, que és secretari general del seu FUPS, no anés al
sopar. Primer, perquè el que com s’ha vist aquests dies el que li agrada és
Halloween, una festa que cada vegada està diluint més la festa de la
segregació.
I, en segon
lloc, perquè ell, que sempre s’ha presentat com un abanderat de la llibertat
del municipi, hauria hagut de retreure a la resta dels comensals: “On éreu vosaltres mentre jo conduïa el poble cap al camí de la llibertat? Què fèieu mentre jo em
sacrificava per vosaltres i el conjunt de la ciutadania? Perquè sense mi,
tingueu ben clar que la segregació no hagués estat possible, vaig ser jo qui, a
pit descobert i espasa en mà, us va redimir de l’esclavatge de què éreu objecte
per part de Vila-seca. Vaig ser jo [afegiria Granados, que no oculta als plens
que és el millor alcalde que ha tingut Salou, i el més treballador] qui va
començar a llaurar el futur que Salou tant anhelava. Jo vaig plantar aquella
llavor, que ha acabat de germinar gràcies al meu bon encert com a batlle”.
Bé, si Granados hagués dit tot això al sopar, aquest s’hauria fet a la xarcuteria familiar del mercat municipal, que és on va estar tots aquells anys, ja que durant la segregació ningú no el va veure ni va participar en cap activitat veïnal. Tot i que ara es presenta més salouenc que ningú.
