L’actual
portaveu de Cs a l’Ajuntament de Salou, Pere Lluís Huguet, no es presentarà com
a alcaldable de la formació a les pròximes eleccions municipals, el darrer
diumenge de maig de l’any que ve. Ni de Cs ni de cap altre partit, Huguet, ho
deixa.
Huguet va
ser la gran aposta del partit d’Albert Rivera per a les municipals del 2019. El
seu objectiu era desbancar Pere Granados de l’alcaldia i pintar de taronja la cobejada capital de la Costa Daurada.
Ho tenia tot
a favor, però la formació de Rivera (i després d’Arrimadas) ja començava el seu
declivi i només va assolir quatre regidors, quedant en nombre de vots per
sota d’ERC.
Durant tot
aquest temps Huguet ha estat matant el temps a l’oposició, amb l’únic consol polític de ser
l’únic representant de Cs a la Diputació de Tarragona, en substitució el febrer
de l’any passat de Rubén Viñuales, qui davant de la creixent desbandada de Cs
es va passar al PSC.
La marxa
d’Huguet és lògica: Cs està en vies d’extinció, i al PP, un altre partit on
podria tenir cabuda i és de la seva òrbita, és clar que l’alcaldable serà Mario García, home de
confiança del tarragoní Alejandro Fernández, president del Partit Popular
Català (malgrat que el PP, de català, tret del component folklòric), en té ben
poc.
Tampoc té
cap opció d’anar amb el PSC, perquè que en una baixada de pantalons memorable i que no
s’obliden mai, s’ha decantat per Granados com a cap de llista.
Sense una
opció clara de guanyar, el millor per a ell era oblidar-se de la seva aventura
política a Salou i plegar veles, ja que estar altres quatre anys a l’oposició és per als que no tenen res a fer. Quan a ell, com a advocat de renom que
és, feina i diners no li falten.
Pel que fa a
la seva dedicació a l’Ajuntament, Huguet ha estat el millor regidor. El més
batallador i qui, amb arguments sòlids i eloqüència, ha sabut aturar els peus a
un Granados prepotent i dictatorial.
A diferència de Granados, que aquest sí que no hi ha manera que marxi (tot i que ja no li queda gaire per a la patacada final), a l’Huguet el trobarem a faltar. Malgrat que un no combregui amb el seu ideari polític.
