Amb motiu
del Parc de Nadal, que va tenir lloc del 27 de desembre fins al 5 de gener,
l’Ajuntament de Salou va imprimir 612 invitacions amb l’objectiu “d’acostar el Nadal als més necessitats i fomentar la igualtat entre els infants”.
D’aquestes
invitacions (no s’hi van matar gaire), 200 van ser per a l’Església protestant, altres 200 per a Càritas,
100 per a centres de menors de Tarragona i de Reus, 50 per al Dofí Màgic, dues
invitacions per a cada pubilla i dues invitacions més per a cada regidor.
Sí, sí, heu llegit bé.
Tan malament
ho passen els 21 regidors de l’Ajuntament per haver de recórrer al subsidi
municipal? Tan poc guanyen els pobres representants consistorials que no els
arriba per pagar els cinc euros de l’entrada del Parc de Nadal? O és que ens trobem davant de
l’enèsim cas dels privilegis dels polítics, que es creuen per sobre de la resta
dels ciutadans?
Assistim, per tant, a
una nova mostra de favoritisme, de petita corrupció i de com els
agrada als nostres il·lustres líders locals tirar de veta, ser uns vividors.
Aquest
tracte preferent no és nou; durant la festa major (sigui la d’hivern o la d’estiu)
les prebendes també arriben. I segurament passa el mateix en altres actes on
els favors es porten d’amagat. Ara per ara, no consta que cap regidor, ni del govern ni de l’oposició, hagi
rebutjat les regalies.
Aquesta
perversió moral no és exclusiva de Salou. A Cambrils i a Vila-seca (i em temo que arreu) els polítics també entren de gorra allà on van, mentre la resta dels mortals, de categoria inferior, ha de
passar per caixa.
Que jo sàpiga, només Vila-seca en Comú ha rebutjat reiteradament les invitacions quan les ha rebut del seu Ajuntament, en considerar que tots som iguals. Malauradament, la indecència està estesa i les canongies han esdevingut consubstancials a la política.