Divendres
passat, l’Ajuntament de Salou va anunciar que està construint un gran parc a la
platja Llarga, el qual ocuparà una superfície de 15.000 metres quadrats. La
inversió superarà els 400.000 euros i els treballs estaran acabats l’abril,
just abans de les municipals.
Ahir vaig
visitar el jardí botànic. Va ser una de les darreres obres de l’alcalde Esteve
Ferran. S’havia d’inaugurar el 2007 (just també abans de les municipals) però
l’acte es va haver d’ajornar fins al 2009, amb el tripartit de PSC-CiU-RDS al
govern local.
El jardí
botànic de Salou fa anys que s’està morint víctima de l’abandonament deliberat per
part de l’actual alcalde, Pere Granados.
Granados va
entrar a la política de la mà de Ferran. I l’hi va pagar fent-lo fora del
partit i quedant-se FUPS. El 2009 Granados va ser nomenat alcalde gràcies a una
moció de censura, i des de llavors ha intentat esborrar el llegat del seu
antecessor.
La seva
intenció és clara: ser alcalde més anys que Ferran (primera autoritat municipal
des del primer Ajuntament de Salou, el 1991, fins al maig del 2007) i esdevenir
un referent històric del municipi. Per això, a les municipals de maig s’hi
torna a presentar, aquesta vegada encapçalant una coalició electoral amb el PSC,
l’únic partit que encara se’l creu.
Granados es
va comprometre renovar el jardí botànic el març de l’any passat, però la seva
promesa, com gairebé totes les que fa, ha caigut en l’oblit. S’estima més
veure’l podrit.
Només cal
veure les imatges que acompanyen aquest text per constatar el penós estat (la
veritat, fa mal ser-hi) en què es troba un parc del qual s’hauria de tenir cura
amb amor, no amb rancor.
