Qui em
segueixi deu saber que ERC no és sant de la meva devoció. Perquè els veig adormits. Perquè considero que
poden fer molt més del que fan (que és gairebé res) en lloc d’apalancar-se
tant, deixant que Pere Granados no tingui rival.
Ahir, però, el Sebastià Domínguez, l’alcaldable republicà per a les municipals del 28 de maig,
va estar brillant. Bé, des que hi intervé, sempre està brillant. Sap de què
parla, perquè s’ha documentat, i és un exemple de com plantar cara a qui
menysprea i es creu superior als altres.
Les seves
invectives es dirigeixen gairebé sempre cap a l’autòcrata alcalde. Però ahir,
al ple municipal, a qui va tocar rebre, i de valent, va ser el regidor de
l’equip de govern Jesús Barragán, portaveu de FUPS, tercer tinent d’alcalde,
responsable de Serveis Generals i més coses i home de confiança del d’Albox. El va deixar
en ridícul. I li va fer perdre els papers.
I és que en
les seves intervencions al ple, el Sebas els desarma, els altres queden en evidència,
afloren les enormes llacunes d’aquests politicastres i també els enganys de
Granados i companyia. I això els posa nerviosos, perquè tenen por de ser retratats.
Llàstima que el Sebas no aparegués abans. I que els republicans hagin estat desapareguts de
la política municipal durant gairebé tot el mandat.
Amb el Sebas,
amb la seva audàcia, els plens són divertits. Hi ha garbuix i s’esvalota el galliner. Però per bé de la democràcia. Aconseguint que l’equip de govern s’acolloni, llenci pilotes fora o senzillament l’alcalde talli abruptament la seva intervenció. Perquè a ell, que es creu infal·lible i un nou messies, no li agrada el que sent.
Si us plau, Sebas, més. I més sovint. Granados està contra les cordes, encara que no ho sembli. Està tocat i comença a caure en barrina. I el poble, que no el vol, que n’està fart, t’ho agrairà.
