Un
dels fets més agradables (per no dir el que més) de la llista electoral del PSC
per a les municipals del 28 de maig és la presència, via FUPS, de Jesús Barragán en un
darrer lloc de la candidatura: el 21. Això vol dir que no repetirà com a
regidor. Tret que el Pere Granados tregui els 21 regidors, i llavors me la
tallo.
Dic que és una notícia molt bona perquè per fi se’n va un paràsit del poder. Amb majúscules. Barragán, més conegut per Berriches (només cal veure els rampells de còlera que agafa cada vegada que l’alcaldable d’ERC, Sebas Domínguez, li busca les pessigolles), va entrar al consistori en temps de la junta gestora. És a dir, el 1990.
Des de llavors no ha parat de cobrar dels nostres diners. Primer amb l’Esteve Ferran, a qui després va plantar per passar-se al bàndol del Pere Granados, el polític que va arrabassar FUPS (i bona part de la seva gent) a Ferran. Al més pur estil traïdor, tot sigui dit.
Barragán sempre ha format part, doncs, de l’equip de govern, tret dels dos anys del tripartit del PSC-CiU-RDS (2007-2009) en què va haver de tornar al taulell de l’ambulatori. Després, gràcies a la moció de censura de Granados, aquest el va recol·locar.
I a la planta noble de l’Ajuntament s’hi ha quedat, on va descobrir que es podia jubilar anticipadament i cobrar així dos sous. Un, amb assistències a manta, amb una mitjana mensual de 4.000 euros l’any passat. L’altre, amb la paga de pensionista, que si has cotitzat en el tram més alt, et suposa 3.058,81 euros mensuals.
Amb un afegit: si el 28 de maig Granados torna a ser alcalde, segur que algun càrrec li caurà de retruc. Perquè tingui en què entretenir-se.
Això sí, estalviant-se els berrinches del Sebas i algun que altre cabronàs.
