Dimarts
passat, el primer secretari del PSC de Catalunya, Salvador Illa, i l’alcalde de
Salou, Pere Granados, van oficialitzar al Club Nàutic l’entesa electoral amb
vista a les municipals.
Entre
els assistents a la festa, amb un Granados pletòric i inflat com un paó, hi
havia els seus incondicionals de FUPS. La novetat al públic era la presència d’una cara molt
present les últimes setmanes al costat del d’Albox: Charo García Caballero,
presidenta de la Casa d'Andalusia a Tarragona i Província, que s’apunta com el
seu fitxatge estrella en les eleccions del 28 de maig.
Ara
s’entén per què Granados fa dies que la promociona. Primer amb la plantada de
tarongers i la col·locació de l’escultura d’un cavall de ferro a la plaça
d’Andalusia i que ens va costar 13.200 euros.
Després,
amb la concessió per part de la Casa d’Andalusia d’una insígnia d’or a Granados
pel seu gran treball en foment de l’andalusisme a Salou.
També
amb la presència del regidor de Cultura, Xavier Montalà, en un homenatge a
Tarragona el Dia d’Andalusia. Amb la celebració d’una missa rociera a la parròquia
de Santa Maria del Mar, l’espectacle flamenc al Teatre Auditori amb l’excusa
d’una col·lecta de llet per a Càritas i una flashmob de sevillanes. Tot en qüestió de dies.
Charo
García Caballero no viu a Salou, però això no és cap problema per incloure-la a
la llista electoral: se l’empadrona per la via exprés, tal com es va fer amb Cristina Berrio, i assumpte resolt.
Tot aquest tripijoc fa tuf de corrupció i obre la porta a un presumpte intercanvi de favors o de clientelisme polític. Al compadreo i a un possible ús indegut de fons públics amb finalitats partidistes. Sense oblidar un hipotètic tràfic d’influències i suborn. I tot executat de la manera més impune.
Benvinguts al Salou de Granados, on no només els carrers estan bruts.
