Tot
i que als salouencs ens pot semblar que el polígon petroquímic que envolta la
ciutat de Tarragona ens queda una mica lluny, si es produís una explosió en
cadena seríem uns dels primers a desaparèixer.
Aquesta
és una de les evidències que els periodistes Toni Orensanz (a l’esquerra de la foto de sota) i Rafa Marrasé (al centre) demostren al seu llibre La gran explosió: corrupció, perill i deixadesa a
la petroquímica més gran del sud d’Europa (Folch & Folch, 2023), que
ahir al vespre els autors van presentar al Casal Popular El Polvorí de Cambrils.
La
gran explosió d’Iqoxe, el 14 de gener de 2020, en què van morir tres persones,
és el punt de partida del llibre. De fet, el text comença amb el viatge que va
fer la planxa d’acer volant des de la planta fins a estampar-se contra un bloc
de pisos de Torreforta. El curós treball s’ha fet a partir dels 12.000 folis
dels atestats policials.
El
caos que es va viure aquell dia es fa evident amb les converses que tenen els
serveis d’emergència entre ells. Les ambulàncies i els bombers van trigar més
d’una hora en arribar al lloc de l’explosió.
Orensanz
i Marrasé fan un exercici de periodisme d’investigació que viatja als anys 60
per explicar els orígens dubtosos de la petroquímica, amb un alcalde corrupte
com a protagonista i una compravenda de terrenys agrícoles amb finalitats “poc
ètiques”. També recorda l’atemptat que ETA va perpetrar el 12 de juny de 1987 i
que va provocar la fugida de milers de persones. “Ens hem acostumat a viure amb
això al costat”, expliquen els autors. “El dia d’Iqoxe ningú va sortir
corrents”.
La
tercera part del llibre es destina a l’anàlisi de dades... O de les no-dades,
millor dit. Perquè la falta de control per part de l’administració és el que ha
propiciat que avui dia encara no s’hagi fet cap estudi amb cara i ulls sobre la
qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.
Orensanz
i Marrasé aporten xifres per demostrar la perillositat d’aquesta mena
d’indústries. (Font: Revista Cambrils).
A
Salou, l’alcalde, Pere Granados, ha intentat silenciar sempre el perill que
representa la petroquímica per a la seguretat dels veïns. Considera que parlar
d’aquestes instal·lacions perjudica el turisme, com una vegada va reconèixer en
un ple, malgrat que tot pot petar el dia menys esperat.
A dalt, una veïna s’amaga aterrida al Mercadona davant d’algun perill imminent.
