L’Ajuntament
de Cambrils va aprovar amb retard, el 24 de febrer passat, el pressupost
municipal per a aquest 2023. Puja a 43,8 milions d’euros, un 3,48% més que el
de l’exercici anterior.
A
Salou el pressupost és de 52,7 milions, un 12,79% més. Un conegut em va
preguntar com era possible que el pressupost municipal de l’Ajuntament de Salou
sigui més alt que el de Cambrils malgrat tenir menys població i jo li vaig
haver de contestar que aquí es tiren més coets.
Efectivament,
a Salou es malbarata molt més. I és, també, on percentualment els veïns més
diners aportem a les arques municipals. Només cal fer números.
Salou
compta amb una població de 26.775 persones. Cambrils té 33.362 habitants,
Vila-seca, 22.107, Reus, 103.477 i Tarragona, 132.299, segons dades de
l’Institut Nacional d’Estadística del 2018.
A
Vila-seca el pressupost municipal és de 36,4 milions (=), a Reus, de 131,2
(-3,7%), i a Tarragona, de 186. És a dir, el pressupost per a aquest any s’ha
disparat una barbaritat a Salou. Curiosament, el 2023 és any electoral.
Si mirem
l’aportació que fa cada veí a aquest pressupost, surt una mitjana de 1.969,8
euros en el cas de Salou, de 1.646,5 a Vila-seca, de 1.448,5 a Cambrils, de
1.416 a Tarragona i de 1.268 a Reus. Queda clar que a Salou és on més paguem
els veïns per a glòria del nostre alcalde.
Aquest atracament és encara més evident si tenim en compte que Salou és una de les ciutats més pobres de Catalunya.
Segons dades de la Generalitat, la renda
familiar per habitant a la capital de la Costa Daurada és de 13.600 euros anuals.
A Vila-seca és de 14.300 euros, a Reus és de 15.800 euros, a Cambrils és de
16.000 euros i a Tarragona és de 16.600 euros. Totes aquestes ciutats estan per
sota de la mitjana d’ingressos catalana.
La
conclusió és clara: el turisme no aporta riquesa, com enganyosament sosté
l’alcalde de Salou, Pere Granados (si més no, aporta riquesa al treballador,
una altra cosa ben diferent és l’hoteler i el gran empresari). I a Salou és on
hi ha menys ingressos per càpita i més es paga.
En
conclusió, que anem de rics sent pobres.
Pobres alguns, naturalment, perquè l’alcalde, que es torna a presentar, és evident que no pateix aquest problema. I com ell, n’hi ha uns quants que també viuen a cos de rei gràcies a la política.
El 28 de maig fem neteja d’una vegada.
