L’alcalde
de Salou, Pere Granados, ha aconseguit que Toni Brull torni a la política
activa. L’exregidor socialista ho fa gràcies a un PSC renovat que el d’Albox
s’ha encarregat de construir i fer a la seva mida, fins al punt que concorrerà
a les municipals del 28 de maig amb una llista al seu gust i amb gent de la seva
òrbita que seguirà fil per randa el que ell mani.
Per
als desmemoriats, fem una mica d’història recent. El 21 d’abril del 2009 era dia de dol. És cert que a la sala de plens de
l’Ajuntament hi havia gent contenta, però també n’hi havia de plorosa. I abatuda. Pere Granados, número dos de
FUPS, s’havia desempallegat del número u del partit (Esteve Ferran, a qui va deixar en la indigència política) i amb el suport del
trànsfuga Marc Montagut (CiU) i el PP presentava una moció de censura contra el
tripartit de PSC, CiU i RDS, que li donaria una alcaldia que encara li perdura.
Entre
aquesta gent enfonsada i derrotada hi havia el Toni Brull. Era un dels regidors
de l’equip de govern que, per culpa de Granados, perdia
el càrrec i passava a l’oposició. A terra de ningú, vaja.
Això
no va ser obstacle perquè el 2015 Toni Brull (aleshores alcaldable del PSC)
pactés amb Granados (que necessitava un altre partit per assolir la majoria
absoluta del consistori) entrar al govern municipal. A canvi de res, tot sigui dit. Bé, sí,
d’un bon càrrec i d’una generosa remuneració. Feien les paus.
Toni
Brull va deixar la política quatre anys més tard, el 2019. En lloc seu al PSC
va entrar David González, un altre dels plorosos del 2009, igual que el Dani
López (als qui Granados ha sabut proporcionar els millors mocadors), i, del Toni, no se’n va
saber res més fins que fa uns dies va transcendir que Granados el rescatava de
l’oblit.
Al
nou PSC molts ni el coneixien, al Toni. De fet, a la festa de presentació
de la coalició de Sumem per Salou (la versió electoral de FUPS) amb el PSC de
dimarts passat al Club Nàutic, se’l veia sol. Sí, anava d’aquí cap allà
saludant i intentant fer amics, com un nouvingut el seu primer dia a l’escola.
És
més, confraternitzava més amb la gent de FUPS, és a dir, amb la penya de
Granados, als quals ja coneixia d’abans, que amb l’agrupació socialista local, molts dels quals es preguntaven:
“I aquest és el Toni Brull?”.
Ara, Granados li ha ofert un dels primers llocs de la llista del PSC que ell confecciona i que Yeray Moreno, el president de la gestora, acatarà sense discussió. Perquè és un altre dels escolans.
La contrapartida per al Toni és un bon càrrec i un bon sou en un hipotètic govern de Granados (que encara s’ha de veure si tornarà a guanyar), tal com va passar el 2015. Privilegis i diners, la millor recepta per guarir les
penes del 2009.
El Toni es perfila, doncs, com un interlocutor amb línia directa amb Granados per informar-lo de tot el que passa al PSC. Perquè, encara que Granados també controla el PSC, mai és sobrer ampliar la nòmina de fidels apoderats.
