Quan
fa uns dies va saltar a la llum pública la compra de vots a Melilla (i l’efecte dominó que aquest escàndol ha tingut amb fraus electorals a
Carboneras, Mojácar, Villalba de l’Alcor, Albudeite, Bigastre, Finestrat,
Casares de les Hurdes, Moraleja de Sarayago, Astorga i la Gomera; el mapa de
poblacions el podeu consultar aquí), el primer que va venir al cap va ser la
imatge de Pere Granados.
Concretament,
la compra de vots que es va denunciar a Salou a les municipals del 2011 amb ell,
llavors cap de llista de CiU, com a gran beneficiat.
L’assumpte va quedar en no res, perquè aquí mai no passa res. Com tampoc li va passar res a Granados quan se’l va relacionar amb la màfia russa i el Cartier de regal valorat en 3.500 euros que va rebre suposadament del crim organitzat a canvi de favors.
Totes
aquestes presumptes irregularitats, sumades al joc brut que el caracteritza,
fan que Pere Granados encarni el pitjor i el més infame de la política. El tot
s’hi val per perpetuar-se en un càrrec que va aconseguir el 2009 gràcies a una
moció de censura (presentada a esquenes d’Esteve Ferran) i que va tenir amb el
suport del trànsfuga Marc Montagut, que ara es presenta a les municipals en
solitari per oferir-se a Granados si surt elegit.
Granados
és un home implacable. No para fins que anul·la l’adversari. Així va actuar amb
Ferran i el mateix va fer amb Mario García (PP), a qui li va prometre cedir-li
un any l’alcaldia si pactava amb ell, i quan li tocava el torn al popular ser alcalde li va
fer la vida impossible fins que aquest ho va deixar córrer.
El
candidat de Sumem per Salou-PSC és un polític que mai no dona la cara; els qui
el coneixen saben que envia altres a les emboscades; ell prefereix moure’s
entre bastidors. Dirigir.
Són
molts els qui coneixen la seva llengua viperina. El seu tarannà menyspreador.
El creure’s superior als altres. Les ganes de batussa que orquestra per tal
d’acaparar protagonisme. Té tan mala fama, que quan parles amb polítics
d’altres municipis et reconeixen que l’alcalde de Salou és una persona falsa, de
la qual desconfien i de qui defugen, perquè porta tenebres.
A Granados no li ha passat mai res. Però el dia que li passi, ai las!, aquell dia no m’agradaria estar dins de la seva pell. Perquè aquell dia la castanya que es fotrà serà tan gran, que caurà en el pou de l’oblit per esdevenir un perfecte ningú.
I això està a tocar.
