La
gran sorpresa de les passades eleccions municipals és que Junts no va treure ni
un regidor. És més, la candidatura liderada per Martina Fourrier va obtenir
menys vots (335, el diumenge passat) que quan ella mateixa es va presentar pel
seu compte el 2019 amb Salou per la República, ja que llavors va aconseguir 400
vots.
Aquest
revés electoral els va col·locar com a vuitena força més votada, per darrere de
Cs (362 vots), que tampoc va entrar a l’Ajuntament.
Les
causes d’aquest desastre s’han de buscar en el fet que amb prou feines van fer
campanya. Tret d’algun cartell de la Martina al carrer, gairebé no es van moure ni tan sols a les xarxes socials.
Això vol dir que en lloc d’anar a buscar el vot, van esperar que els electors
els anessin a buscar a ells. I així és impossible sobreviure políticament; només van tenir el suport dels seus irreductibles. En altres paraules: confiaven que
l’exregidora Martina els resolgués la papereta, cosa que no va passar.
Un
altre dels factors que van perjudicar Junts és el desgast patit pel seu
sotmetiment a Pere Granados en els comicis del 2011, 2015 i 2019. No van ser
capaços de parar-li els peus al d’Albox ni de desmarcar-se d’ell i aquest se’n
va aprofitar fins i tot per entrar a la Diputació.
Pel
si no fos prou, els seus dos regidors (Marc Montagut i Hèctor Máiquez) sempre
han estat magraners a matar, de manera que actuaven més en funció del que els
manava Granados que el partit, que al consistori es va quedar completament desarborat.
A Junts li queden quatre anys de travessia en el desert, refer-se i aguantar com sigui possible. Si és que n’aprenen, naturalment.
