ERC
va reconèixer ahir la seva nefasta gestió duta a terme amb el concurs dels
xiringuitos de platja. Un desgavell que l’ha obligat a convocar una nova
licitació, atès que a la primera subhasta només s’han adjudicat vuit dels 20
previstos, que són els únics que podran obrir per Setmana Santa. El motiu de la
falta d’ofertes és l’elevat preu exigit per tenir-ne un.
“Fa
dues setmanes, la junta de govern local va adjudicar vuit d’aquests negocis
(més quatre serveis de lloguer d’activitats nàutiques), i avui està previst que
s’adjudiquin quatre concessions més. Tot i això, onze dels espais que van
sortir a concurs el passat mes de setembre no han rebut cap oferta. Es tracta
de sis dels set xiringuitos de la platja de Ponent, a més d’un altre amb
restaurants a la platja de Llevant i el que comparteixen Cala Font i Cala
Vinya. A més, també es licitaran per segona vegada els tres espais de lloguer
d’activitats d’oci aquàtiques (motos d’aigua, patinets, caiacs…) que han quedat
desertes.
Les
bases del concurs no s’han modificat i s’han mantingut els imports del cànon
d’explotació. El consistori confia a poder escurçar els terminis de licitació.
Tot i això, a hores d’ara no garanteixen que tots els negocis puguin arribar a
temps aquest estiu.
El
regidor de Platges, Marçal Curto, admet el retard amb què s’està tramitant la
concessió: «Se’ns ha menjat els terminis», reconeix. A més, atribueix
l’escassetat d’ofertes a la manca de relleu generacional i la inflació, que ha
disparat el preu dels materials.
El cànon
anual que hauran d’assumir els nous propietaris depèn de la ubicació i la
tipologia, ja que hi ha diversos models i mides, i vuit inclouen a més servei
de restaurant. El més barat sortia per 10.000 euros anuals i el més elevat que
s’ha adjudicat supera els 260.000.
Així
mateix, els adjudicataris hauran d’assumir el cost de fabricar i instal·lar els
mòduls i adquirir tot el mobiliari, cosa que suma entre 116.000 i 210.000 euros
més d’inversió en cada cas”. (Font: Diari de Tarragona).
ERC
s’ha tornat a cobrir de glòria. Per fer això, millor que haguessin seguit a
l’oposició. Allà, almenys, pitjor no ho podien fer.
Un fracàs que ja li va bé a l’alcalde, Pere Granados, perquè desgasta els seus socis de govern i li permet erigir-se en l’únic polític que pot resoldre els problemes de Salou. O això es creu ell, és clar.