dilluns, 19 de febrer del 2024

Inaugurada la nova seu de la Creu Roja a Salou

 


Dissabte passat es va inaugurar la nova seu de la Creu Roja a Salou, situada al carrer del Carril. L’acte va comptar amb la presència del delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, i dels presidents autonòmics i provincial de la Creu Roja, Josep Quitet i Ramon Grau, respectivament. I de l'alcalde de Salou, Pere Granados, per descomptat.

Durant la seva intervenció, Granados va expressar “el compromís continu de l’Ajuntament per donar suport a aquesta entitat humanitària”. I va recalcar, com si fos un agent immobiliari en pràctiques, que el local està situat “en una de les millors zones de la ciutat”, gràcies al futur desenvolupament de l’Eix Cívic que ell projecta i del qual encara no se’n sap res. Començant per qui el pagarà.

Val la pena sentir les paraules de lloança de la Creu Roja Granados d’aquest vídeo per comprovar com arriba a ser de fals.

Fem una mica d’història: la Creu Roja de Salou prestava els seus serveis en un espai del Parc de la Ciutat cedit per l’Ajuntament. Fins que el consistori els va dir que ja no podien seguir-hi. A diferència dels fons voltor que et fan fora al carrer sense problemes de consciència, l’Ajuntament es va comprometre a buscar-los un local. 

Amb aquest propòsit va convocar un concurs al qual ningú no es presentava, ja que el preu de lloguer que oferia l’equip de govern (500 euros al mes) era tan baix que no interessava a ningú. Sobretot si en les condicions del concurs s’exigia que el local estigués en un lloc cèntric que permetés l’entrada i la sortida de vehicles.

Tot aquest procés de concurs rere concurs va durar un any i mig. Fins que la Creu Roja es va afartar d’esperar i al final va decidir comprar un local, i prou de romanços!

Dir ara que la Creu Roja es mereix tot i més, i destacar, com fa Granados, que l’Ajuntament sempre ha estat i estarà al costat d’aquesta organització humanitària, és hipocresia pura. A l’alcalde se la bufa la solidaritat; el que li importa de debò és figurar i anar d’important. Encara que sigui a costa dels més desafavorits.