divendres, 8 de novembre del 2024

Senegalesos de Salou treuen fang cantant al costat de la Guàrdia Civil

 


És dimecres, arriba l’hora de dinar i al carrer del Sol d’Alfafar se sent cantar. També se senten rialles, un so que feia temps que brillava per la seva absència a l’infern en què s’ha convertit aquests dies l’Horta Sud. En un aparcament subterrani on guarda els cotxes la Guàrdia Civil de la comissaria que hi ha al costat, una vintena de persones treballen de valent traient fang amb galledes de goma, carretons i el que tenen a mà, i els que canten són un grup de senegalesos que s’esforcen a deixar net tot el garatge, braç a braç amb els agents i diversos bombers que han arribat d’Alacant. “Heu vist com estan animant? Així es treballa més bé”, diu l’agent.

Mbaye Niass és del Senegal, té 35 anys i va arribar a Espanya en fa 15 en pastera. Treballa en allò que li va sortint, com a temporer a la fruita, aquí i allà, i viu a Salou, un municipi on tradicionalment s’han ubicat joves arribats d’aquest país de la costa oest d’Àfrica. Altres són manters. És un dels pocs senegalesos del grup que parla espanyol, i explica que han vingut a ajudar, que fa dies que estan per la zona més afectada. Són voluntaris que ho donen tot, netejant, descarregant, escombrant... Casualment, l’aparcament subterrani on estan treballant, i que va quedar negat després de la DANA, es troba al costat de la caserna de la Guàrdia Civil d’Alfafar, on un altre grup d’agents treballa netejant les instal·lacions, molt afectades també per la crescuda del barranc.

Mbaye explica que canten una cançó típica del seu país, i que es podria traduir com 'Vinga, vinga, ningú ens pot enfonsar'. Que es fa servir en els moments en què és important que la gent no es desanimi. “Així treballem més a gust, no és veritat?”, diu, i l’agent assenteix i riu. A la caserna de la Benemèrita comenten entre rialles que els senegalesos estan donant vida al carrer després de dies en què no hi havia gaire alegria per compartir, en un municipi que viu els seus moments més complicats.

Fa uns anys, es va fer viral un vídeo en què uns senegalesos ballaven i cantaven mentre portaven a sobre un taüt. En algunes cultures africanes, moments de dol que per als occidentals sempre van associats a la tristesa, s’hi combaten amb cançons.

Els agents de la caserna del carrer del Sol estan encantats amb els seus veïns, i ahir els van donar fins i tot menjar. “Treu-los al diari, que sàpiga la gent que hi ha immigrants que ens venen a ajudar”, comenta un dels guàrdies civils.

Es quedaran més dies, perquè volen continuar ajudant. El que canta amb més alegria porta una samarreta de Lamine Yamal, però diu que ell és del Reial Madrid, que aquesta equipació se la posa per treballar perquè així se la pot embrutar. I continua el seu camí, carretó a la mà, cantant i traient fang sense parar.

Aquesta tragèdia està demostrant, més enllà de les picabaralles entre polítics, com poden treballar units voluntaris, agents, veïns, policies, bombers... Cadascú amb el que sap fer. I sempre és millor fer-ho amb un somriure, malgrat la tragèdia. (Font: María José Carchano, Las Provincias).