És
dimecres, arriba l’hora de dinar i al carrer del Sol d’Alfafar se sent cantar.
També se senten rialles, un so que feia temps que brillava per la seva absència
a l’infern en què s’ha convertit aquests dies l’Horta Sud. En un aparcament
subterrani on guarda els cotxes la Guàrdia Civil de la comissaria que hi ha al
costat, una vintena de persones treballen de valent traient fang amb galledes
de goma, carretons i el que tenen a mà, i els que canten són un grup de
senegalesos que s’esforcen a deixar net tot el garatge, braç a braç amb els
agents i diversos bombers que han arribat d’Alacant. “Heu vist com estan
animant? Així es treballa més bé”, diu l’agent.
Mbaye
Niass és del Senegal, té 35 anys i va arribar a Espanya en fa 15 en pastera.
Treballa en allò que li va sortint, com a temporer a la fruita, aquí i allà, i
viu a Salou, un municipi on tradicionalment s’han ubicat joves arribats
d’aquest país de la costa oest d’Àfrica. Altres són manters. És un dels pocs
senegalesos del grup que parla espanyol, i explica que han vingut a ajudar, que
fa dies que estan per la zona més afectada. Són voluntaris que ho donen tot,
netejant, descarregant, escombrant... Casualment, l’aparcament subterrani on
estan treballant, i que va quedar negat després de la DANA, es troba al costat
de la caserna de la Guàrdia Civil d’Alfafar, on un altre grup d’agents treballa
netejant les instal·lacions, molt afectades també per la crescuda del barranc.
Mbaye
explica que canten una cançó típica del seu país, i que es podria traduir com
'Vinga, vinga, ningú ens pot enfonsar'. Que es fa servir en els moments en què
és important que la gent no es desanimi. “Així treballem més a gust, no és
veritat?”, diu, i l’agent assenteix i riu. A la caserna de la Benemèrita
comenten entre rialles que els senegalesos estan donant vida al carrer després
de dies en què no hi havia gaire alegria per compartir, en un municipi que viu
els seus moments més complicats.
Fa
uns anys, es va fer viral un vídeo en què uns senegalesos ballaven i cantaven
mentre portaven a sobre un taüt. En algunes cultures africanes, moments de dol
que per als occidentals sempre van associats a la tristesa, s’hi combaten amb
cançons.
Els
agents de la caserna del carrer del Sol estan encantats amb els seus veïns, i
ahir els van donar fins i tot menjar. “Treu-los al diari, que sàpiga la gent
que hi ha immigrants que ens venen a ajudar”, comenta un dels guàrdies civils.
Es
quedaran més dies, perquè volen continuar ajudant. El que canta amb més alegria
porta una samarreta de Lamine Yamal, però diu que ell és del Reial Madrid, que
aquesta equipació se la posa per treballar perquè així se la pot embrutar. I continua
el seu camí, carretó a la mà, cantant i traient fang sense parar.
Aquesta tragèdia està demostrant, més enllà de les picabaralles entre polítics, com poden treballar units voluntaris, agents, veïns, policies, bombers... Cadascú amb el que sap fer. I sempre és millor fer-ho amb un somriure, malgrat la tragèdia. (Font: María José Carchano, Las Provincias).