diumenge, 29 de desembre del 2024

I de regal, mitjons

 


Sembla que a ningú el complau que li regalin mitjons. Podria ser que s’ha fet servir massa, però és pràctic. Hi ha actes que impliquen alguna cosa més que el seu mínim valor material. Per exemple, aquesta beguda calenta que s’ofereix a una visita, o a una persona que ho està passant malament i necessita consol. Hi ha poques coses més desagradables per al cos i la ment que uns peus freds. No sé a vostès, a mi no em deixen ni dormir ni pensar. Porto dos parells de més sempre que viatjo i, per descomptat, quan toca un ingrés hospitalari. Viuen aquests, gruixuts i tous, com el cotó de sucre, permanentment en la bossa de “sortir corrent” per culpa d’ensurts propis o pròxims. I, de passada, tinc entre els més preuats tresors una estoreta elèctrica que m’asseguri, com la bossa d’aigua calenta, que passi el que passi, la calidesa estarà assegurada, fins i tot en els moments de major solitud, fred i desesperança. Sembla que passa millor.

Que vivim en un món d’aparences, on els mitjons no aconsegueixen seguidors ni grans firmes comercials disposades a portar al cim de l’estupidesa el xerraire de torn, està clar.

Pensin, per un moment, la quantitat d’amor que contenen els mitjons regalats. Qui els hi ofereix segurament no va tenir els que necessitava, i potser tampoc aquesta tassa calenta per a emportar-se-la a la boca quan més la desitjava. Les mancances del passat generen atencions en el present. Pot ser que sigui hora d’agrair un regal càlid i senzill abans que un caprici d’última moda. Que difícil és sorprendre en un món que és un immens aparador d’encanteris consumistes.

Uns mitjons, signe de rics en temps de pobres, sempre venen bé. En això no ens diferenciem d’aquells ximpanzés nadons als quals, per la falta de la mare, els enganxaven a un peluix per assegurar-ne la supervivència. Qui ha passat trombes amb els peus mullats, nits sense calefacció i refredats èpics ho sap.

L’amor, ni allà a l’Àrtic, mai és fred. Qui vol acomodar els teus peus, et porta al cap i en el cor.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.